diumenge, 21 de desembre de 2008

Pérez Reverte, permonitori

Un article d'Arturo Pérez Reverte, escrit a "El semanal" el 15 de novembre del 1998:

"Usted no lo sabe, pero depende de ellos. Usted no los conoce ni se los cruzará en su vida, pero esos hijos de la gran puta tienen en las manos, en la agenda electrónica, en la tecla intro del computador, su futuro y el de sus hijos. Usted no sabe qué cara tienen, pero son ellos quienes lo van a mandar al paro en nombre de un tres punto siete, o de un índice de probabilidad del cero coma cero cuatro.

Usted no tiene nada que ver con esos fulanos porque es empleado de una ferretería o cajera de Pryca, y ellos estudiaron en Harvard e hicieron un máster en Tokio -o al revés-, van por las mañanas a la Bolsa de Madrid o a la de Wall Street, y dicen en inglés cosas como long-term capital management, y hablan de fondos de alto riesgo, de acuerdos multilaterales de inversión y de neoliberalismo económico salvaje, como quien comenta el partido del domingo.

Usted no los conoce ni en pintura, pero esos conductores suicidas que circulan a doscientos por hora en un furgón cargado de dinero van a atropellarlo el día menos pensado, y ni siquiera le quedará a usted el consuelo de ir en la silla de ruedas con una recortada a volarles los huevos, porque no tienen rostro público, pese a ser reputados analistas, tiburones de las finanzas, prestigiosos expertos en el dinero de otros. Tan expertos que siempre terminan por hacerlo suyo; porque siempre ganan ellos, cuando ganan, y nunca pierden ellos, cuando pierden.

No crean riqueza, sino que especulan. Lanzan al mundo combinaciones fastuosas de economía financiera que nada tiene que ver con la economía productiva. Alzan castillos de naipes y los garantizan con espejismos y con humo, y los poderosos de la tierra pierden el culo por darles coba y subirse al carro.

Esto no puede fallar, dicen. Aquí nadie va a perder; el riesgo es mínimo. Los avalan premios Nóbel de Economía, periodistas financieros de prestigio, grupos internacionales con siglas de reconocida solvencia. Y entonces el presidente del banco transeuropeo tal, y el presidente de la unión de bancos helvéticos, y el capitoste del banco latinoamericano, y el consorcio euroasiático y la madre que los parió a todos, se embarcan con alegría en la aventura, meten viruta por un tubo, y luego se sientan a esperar ese pelotazo que los va a forrar aún más a todos ellos y a sus representados.

Y en cuanto sale bien la primera operación ya están arriesgando más en la segunda, que el chollo es el chollo, e intereses de un tropecientos por ciento no se encuentran todos los días.

Y aunque ese espejismo especulador nada tiene que ver con la economía real, con la vida de cada día de la gente en la calle, todo es euforia, y palmaditas en la espalda, y hasta entidades bancarias oficiales comprometen sus reservas de divisas. Y esto, señores, es Jauja.

Y de pronto resulta que no. De pronto resulta que el invento tenía sus fallos, y que lo de alto riesgo no era una frase sino exactamente eso: alto riesgo de verdad. Y entonces todo el tinglado se va a tomar por el saco. Y esos fondos especiales, peligrosos, que cada vez tienen más peso en la economía mundial, muestran su lado negro. Y entonces -¡oh, prodigio!- mientras que los beneficios eran para los tiburones que controlaban el cotarro y para los que especulaban con dinero de otros, resulta que las pérdidas, no.

Las pérdidas, el mordisco financiero, el pago de los errores de esos pijolandios que juegan con la economía internacional como si jugaran al Monopoly, recaen directamente sobre las espaldas de todos nosotros. Entonces resulta que mientras el beneficio era privado, los errores son colectivos y las pérdidas hay que socializarlas, acudiendo con medidas de emergencia y con fondos de salvación para evitar efectos dominó y chichis de la Bernarda.

Y esa solidaridad, imprescindible para salvar la estabilidad mundial, la pagan con su pellejo, con sus ahorros, y a veces con sus puestos de trabajo, Mariano Pérez Sánchez, de profesión empleado de comercio, y los millones de infelices Marianos que a lo largo y ancho del mundo se levantan cada día a las seis de la mañana para ganarse la vida.

Eso es lo que viene, me temo. Nadie perdonará un duro de la deuda externa de países pobres, pero nunca faltarán fondos para tapar agujeros de especuladores y canallas que juegan a la ruleta rusa en cabeza ajena.

Así que podemos ir amarrándonos los machos. Ése es el panorama que los amos de la economía mundial nos deparan, con el cuento de tanto neoliberalismo económico y tanta mierda, de tanta especulación y de tanta poca vergüenza.
"

dimecres, 17 de desembre de 2008

Quina vergonya

Cada cop que llegeixo alguna cosa relacionada amb la SGAE em poso com una moto.

Acabo de llegir un titular a El Economista en el què s’explica que Luis Cobo "Manglis" va denunciar al ministeri de cultura que la SGAE no li paga allò que li pertoca.

El ministeri es va limitar a preguntar què estava passant i va donar per bona la resposta de la SGAE, quedant tot tal i como estava; no sé quina era la pregunta ni quina va ser la resposta.

En qualsevol cas, el que resulta vergonyós és que aquesta entitat privada recapti a tort i a dret (377 milions al 2007) imposant un canon a múltiples articles que ni produeixen ni compercialitzen, fent i desfent de la forma que li dona la gana i que ningú controli com reparteixen el què recapten.

I mentrestant l’Alejandro Sanz l’investiguen per evasió d’impostos; probablement perquè està forrat i una part prové d’allò que no es dóna a la resta dels artistes.

També em sembla escandalós és que jo vulgui comprar una bobina de 50 de DVD-R Verbatim per a usos diversos (entre els què hi ha fotos familiars) que els discos em costin 16,45€ i que el canon sobre aquesta bobina sigui de 22€ (vist a InformaticaNieto).

El pitjor de tot és que són intocables, s’han inventat un cànon adaptat als seus afanys recaptatoris i l’han imposat amb el vist-i-plau del govern.

I ara mateix acabo de llegir a La Vanguardia que s'embutxacaran 45.000€ més pels discos i actuacions de La Marató de TV3, que és un acte solidari i en el que els artistes van cedir els seus drets.

Doncs això...

dissabte, 13 de desembre de 2008

El meu escriptori és FullHD

Estimats lectors, us presento el meu nou i flamant monitor: un Acer H223HQ:

I és que aquesta tarda hem "aparcat" a la peque i ens n'hem anat a fer un tomb.

Tenia la intenció de sortir de casa pq em toqués l'aire i volia mirar un protector de 67mm pel Zuiko 50-200, que val una pasta i no és qüestió d'arriscar-se a que es trenqui la lent.

Així que hem entrat al MediaMartk i, com moltes d'altres vegades, he fet "la ronda" a veure què hi havia però sense intenció de comprar res més que el protector.

Haig de confesar que ja fa un temps que em rondava pel cap el fet de comprar un monitor per a us diari pq el del portàtil, tot i que és de 17", de vegades se'm queda petit i la posició tampoc és la més adient.

Però clar, un que és una mica sibarita en aquests temes, no busca qualsevol cosa. Tenia clar el què volia: mínim 20", FullHD, entrades VGA + DVI/HDMI i un preu inferior als 200€.

Fa un temps que vaig seguint l'evolució dels monitors a PCComponentes, un botiga online que té molt bons preus i en la que confio ja que hi he comprat altres vegades. Mesos enrera van començar a aparèixer monitors de 20 i 22" per menys de 200€. El problema és que no eren FullHD i tampoc tenien DVI/HDMI.

Fa uns dies, però, va entrar a la botiga un BenQ que complia aquestes característiques i des de llavors que li dono voltes. He estat a punt de comprar-lo diverses vegades i sempre m'ho he repensat, però avui, en fer la ronda del MediaMarkt he caigut en la temptació de l'Acer H223HQ.

L'he comprat perquè, sobre el paper, supera en contrast dinàmic al BenQ, val el mateix i m'estalvio les despeses de tramesa. A més, curiosament, en l'expositor del MediaMarkt, i justament al costat d'una unitat com la meva, hi havia un BenQ idèntic al què he estat a punt de comprar, però sense HDMI; i m'ha agradat més el disseny de l'Acer.

Impressions... el canvi és brutal, no solament per la mida o per la resolució sinó per la combinació de les dues. A més, en tenir més contrast i un angle de visió molt millor que la pantalla del portàtil, tot es veu força més bé.

Però el millor de tot és que el meu estimadíssim Ubuntu, l'ha detectat i configurat perfectament com a monitor principal, a la primera, mitjançant la connexió HDMI i sense fer absolutament res.

En resum, ha valgut la pena agafar-lo, pel monitor en sí i per l'espai que he guanyat tant a l'escriptori "virtual" com a l'escriptori real, la taula.

La faula del pastor i el cap de projecte

Passejava un dia un cap de projecte pel camp. Després d'anys de raigs catòdics era el seu primer passeig en molt temps. Ho necessitava. L'ocasió mereixia els pantalons i les botes que estrenava, recent comprades a la botiga de Timberland de l'aeroport. Anava pensant en el que té de bucòlic el paisatge i la pau que es respirava i com de lluny que estava ara de les reunions, quan va veure, en la llunyania, per a un informàtic 350 metres són la llunyania, un pastor d'ovelles amb un ramat de mida discreta. No més de cinquanta recursos eren els que el pastor gestionava.

En aquest precís instant el modest pastor el va veure i va pensar "vaja, un altre que estrena botes, demà amb butllofes" mentre arrencava un llesca de formatge amb la seva navalla. En això el cap de projecte ja estava al seu costat. El pastor va aixecar el cap, va mirar al nostre cap de projecte i li va estendre un tros de formatge. Ja se sap, l'hospitalitat es mostra més de gest que de paraula.

El cap de projecte va agafar el formatge, sense poder evitar pensar: "quines ungles més negres". I es va asseure al costat del pastor. Les botes l'estaven matant. Va assaborir el formatge, que li va recordar el gust que tenia el formatge quan tenia forma de formatge i no forma de triangle posat en un plàstic. I ja se sap, un bon formatge pot tenir efectes tan al·lucinògens com l'LSD. Sobretot si no s'ha provat en anys... i no surt de la màquina de la sala de cafè després de posar dos euros i polsar seixanta-set.

Així que embriagat per les aromes d'aquell formatge, el cap de projecte no va poder evitar dir: "senyor pastor, això si que és vida". El pastor el va mirar, sense dir res. "Tot el dia dedicat a vostè mateix, amb els seus fidels recursos que mai s'oposen a la seva voluntat, que saben el que han de fer sense que ningú els ho digui, que no estan tot el dia exigint i pensant a anar-se'n a casa a la seva hora. El que donaria jo per estar en la seva situació" va continuar el cap.

El pastor el va mirar i amb la simplicitat que solament dóna la veritable saviesa va dir: 'no sap vostè del que parla, amic'. I va fer un llarg glop de la bota. El cap de projecte no es volia acovardir, així que va dir: 'Vostè si que no sap res de com n'és de dur el meu treball, segurament jo cuidaria millor de les seves ovelles que vostè del meu equip de desenvolupadors'. El pastor el va mirar fixament i va dir 'fet, escrigui aquí la direcció de la seva empresa i avisi que hi vaig'. Va apropar la bota al cap de projectes, en un gest que deia clarament que si bevia, el tracte estava tancat. I clar, el cap va beure mentre pensava, 'què collons, aquí el que té un MBA sóc jo'.

El pastor es va aixecar, va xiular al seu gos i li va dir, 'tornaré d'aquí a unes setmanes, mentrestant, obeeix a aquest senyor'. El gos el va mirar amb incredulitat i acatament. Li va donar la bossa al cap de projecte i va marxar a conèixer al seu nou ramat. No se sap qui estava més acollonit, si el cap de projecte o el pastor.

Passat l'estupor inicial, el cap va pensar: 'bé, es tracta de gestionar recursos, no? Porto anys fent això. Segurament les ovelles saben fer millor la seva feina que els desenvolupadors. Tinc clar l'objectiu, que donin llana, i solament necessito crear un pla i exigir el seu acompliment'. Amb un bon pla i mà fèrria segur que aconseguia complir els seus objectius. El cap va respirar tranquil quan va recordar que portava el seu flamant PDA i que tenia Project i Excel versió supermini. Tot estava solucionat. Va dedicar aquesta nit a traçar un pla. Va ser una nit dura, plovent i tronant. Les ovelles van dormir a la intempèrie, però no passava res, el tenia 'el pla'. 50 recursos de tipus ovella, a 50 quilos de llana per recurs, 2500 quilos de llana. Un projecte rendible sens dubte.

L'endemà el cap va reunir al ramat. 'Tinc un pla que ens portarà a completar el projecte de manera d'èxit. Ja m'he compromès amb el senyor alcalde, cacic local i comerciant de llana, a lliurar-li 2500 quilos de la millor llana en el termini de dos mesos. L'alcalde m'ha fet saber la seva satisfacció i la seva plena confiança que amb mi al front, MBA i gestor de recursos expert, el projecte serà tot un èxit.' Les ovelles no entenien res. Elles sabien que l'alcalde solia preocupar-se més per la llet que per la llana, però potser les coses havien canviat, què sabien elles, simples recursos productors de llana? llet?... En qualsevol cas, l'ovelles, no havien mai produït tanta llana en tan poc temps però amb un bon gestor al comandament potser s'obrés el miracle. El Project que el cap tenia era molt bonic, tot ple de barretes blaves.

Van passar vint dies i el cap de projecte va reunir de nou a les ovelles. 'Estimades ovelles, anem endarrerits respecte el meu pla. No dubto que fareu el necessari per assegurar que produïu la llana al ritme necessari. Espero que totes feu un esforç i que no us n'aneu a casa sense complir amb el vostre treball. Ja he parlat amb l'alcalde i li he dit que no es preocupi que apretarem el nostre cul bobino i recuperarem el temps perdut'. Les ovelles no entenien res, ja se sap que no és un animal massa llest. Van apretar el seu cul oví i se'n van anar a pasturar. Al cap i a la fi no sabien com fer créixer la llana més ràpid i semblava que el cap tampoc.

Vint dies després, el cap de projecte va reunir de nou al ramat. 'Maleïdes ovelles. Us vaig demanar un esforç i no heu fet res. Jo vaig fer el pla i vosaltres esteu fent que fracassi. Com no us apliqueu més algunes de vosaltres us n'anireu directament al carrer. I ja sabeu la crisi que hi ha, en puc trobar cinquanta com vosaltres a qualsevol ETT'. L'ovelles, una vegada més, no van entendre res. Ja li havien dit al cap de projecte que no tancar-les al corral per les nits i no canviar-les de prat en tot el temps no era molt beneficiós per a la seva llana. Havien pensat que potser si es movien pel camp com feien amb el pastor, la producció de llana milloraria. També van sugerir que el cap les munyís, sabien que l'alcalde sempre volia llet... 'Aquestes ovelles, sempre queixant-se de bestieses, ja sabia jo que no eren molt diferents als desenvolupadors. Que segueixin el pla i deixin de queixar-se i pensar, per això ja estic jo. No hi ha manera de fer que treballin!' havia pensat el cap de projecte.

Vint dies més tard l'alcalde va arribar i va preguntar al cap per la seva llana, el cap solament en tenia 1000 quilos, l'ovelles van resultar no ser tan expertes com posava en el seu currículum, inacceptable! què podria haver fet ell, 'No passa res cap', va dir l'alcalde, 'segurament tenim molta llet'. El cap es va posar vermell i va dir 'llet, quina llet? al contracte no deia res de llet'. L'alcalde va dir, 'me la bufa el que digui el contracte, això de la llet es dóna per fet, quin fracàs del projecte, no veuras ni un duro'.

En aquestes va arribar el pastor, segur que el també l'hauria cagat. 'Què tal pastor? Dura la feina?' va dir amb tò de sorna. El pastor va contestar amb la seva beneiteria natural: 'Tot ha anat sobre rodes. Al cap i a la fi els desenvolupadors són com les ovelles no? Segur que a tu també t'ha anat bé. Els desenvolupadors fins i tot m'han regalat un GPS perquè marqui on mengen millor les meves ovelles i on hi ha bolets!. Crec que m'han agafat afecte els fotuts, que macos'. El cap estava sorprès. Els recursos eren agraïts i tot. Explica'm què has fet, per favor!, va dir al pastor.

'Ha estat fàcil. Al cap i a la fi els desenvolupadors són molt més comunicatius que les ovelles i costa menys reunir-los. Tots els matins, sense gos ni res, els tenia localitzats. A més, vaig pensar, no poden ser molt diferents que les ovelles, són individualistes i gregaris a la vegada. Segur que si cuido d'ells com faig amb les meves ovelles obtindré els resultats esperats i a això m'he dedicat aquestes setmanes.'

El pastor va continuar 'em van demanar que els aconseguís un servidor de 64 bits per no sé quines proves de rendiment i de compatibilitat. Jo no tenia ni idea de què és això, però semblava important per a ells, així que els ho vaig aconseguir. No busco les millors pastures per a la meva ovelles? No és tan diferent!' El cap de projecte flipava, des de quan s'aconsegueix quelcom dels recursos atenent als seus capritxos?

Després va prosseguir el pastor explicant una altra situació: 'Un dia, els desenvolupadors van dir que no aconseguien que el rendiment fos l'adequat, i que segons la seva opinió el millor era tirar d'un expert. Així que això vaig fer, vaig buscar un expert que els ajudés i els formés. No porto a les meves ovelles al veterinari quan tenen problemes?'. Ara sí que el cap de projecte no s'ho podia creure, formar als recursos és car! I després se'n van a la competència tan aviat com en saben.

'Recordo una altra cosa curiosa', va dir el pastor: 'Un altre dia els desenvolupadors em van explicar que no aconseguien avançar. Això em va preocupar. Se suposa que els desenvolupadors han d'avançar en la funcionalitat, és la seva llana i la seva llet, no?. El problema, van explicar, és que els comercials estaven contínuament demandant petites modificacions, visites a clients, que atenguessin trucades. Sembla que els llops aguaiten, vaig pensar jo. Així que vaig posar una mica d'ordre i vaig deixar clar que al meu ramat no se'l molesta'.

El pastor va acabar: 'Els desenvolupadors són com les ovelles, si deixes que facin el seu treball i poses les condicions perquè ho facin, al final pots recollir els resultats'.

En aquestes va despertar el cap de projecte i va pensar: 'òstia, com pega el vi del pastor, quina migdiada i quin somni més estranys', mentre veia al pastor perdre's per l'horitzó amb el seu ramat.

La feina del gestor de projectes no és fer que la gent treballi, sinó construir l'entorn en el qual treballar sigui possible.

dimecres, 3 de desembre de 2008

WiCD i fora problemes

Des de que vaig començar a fer servir Ubuntu sempre he trobat el mateix problema: la configuració de la xarxa.

Els més saberuts diran que és senzill, que només cal editar l'arxiu "interfaces" afegint les comandes necessàries, però els que no ho dominem sempre agraïm una interfície gràfica que ens faciliti les coses.

A l'Ubuntu, per defecte, la configuració de xarxa es fa mitjançant un applet que es col·loca en la barra de tasques i que es diu Network Manager.

La última release d'Ubuntu, la 8.10, incorpora la última versió del Network Manager i jo tenia l'esperança que els problemes de configuració de xarxa fent servir altres modalitats que no sigui l'itinerant, s'haguessin resolt.

Però no ha estat així; no he estat capaç de configurar la xarxa amb IP estàtica ni amb la wifi ni amb la connexió cablejada.

Buscant solucions a aquest tema, ja fa temps, vaig sentir a parlar de WiCD però no ha estat fins avui que m'he decidit a provar-lo.

A la pàgina de WiCD teniu les instruccions per a instal·lar-lo. El procés és l'habitual: afegir el repositori a les fonts de programari i instal·lar-lo via Afegeix/Elimina... o fent un sudo aptitude install wicd des de la línia de comandes.

Un cop instal·lat, la configuració en mode itinerant ha funcionat perfectament així com la configuració d'IPs estàtiques.

Ah, una cosa: WiCD és incompatible amb Network Manager i necessita desinstal·lar-lo per instal·lar-se ell.

WiCD i fora problemes !!

dilluns, 17 de novembre de 2008

Ubuntu i les Atheros 5xxx

Ja vaig comentar en una entrada anterior que l'únic que no m'havia funcionat en instal·lar la Intrepid era la wifi, una Atheros 5007.

Doncs bé, he trobat la solució al fòrum de LoCo team català. Només cal instal·lar un paquet que es troba en els repositoris backports: linux-backports-modules-intrepid.

El podeu instal·lar, com sempre, fent un sudo apt-get install linux-backports-modules-intrepid.

Després reinicieu o carregueu el controlador fent un sudo modprobe ath5k i llestos.

diumenge, 16 de novembre de 2008

No a la entrevista


Veig a El listillo informático, que s'ha posat en marxa una iniciativa anomenada No veas la entrevista per difondre el missatge que no es vegi l'entrevista al lladre Julián Muñoz que vol emetre Telecinco properament.

Fa uns dies, mentre dinava i veia Sé lo que hiciesteis, vaig sentir que l'esmentada cadena li pagaria 350.000€ per l'entrevista (més del què la majoria de gent guanyarà treballant honradament en 10-15 anys). Naturalment, em vaig indignar.

Com és possible que una cadena de televisió, encara que sigui privada, pagui aquesta quantitat de diners (o qualsevol altra) a un lladre que s'ha embutxacat quantitats encara més grans, robant als ciutadans que ell governava quan era alcalde?

Com és possible que aquestes coses es tolerin?

Quin missatge estem transmetent amb tota aquesta teleporqueria? ... Me l'imagino: "Mira nen, passa d'estudiar i treballar honradament que això no et portarà enlloc. Dedica't a robar tant com puguis i després ves a la tele a explicar-ho que així guanyaràs més; mira en Julián Muñoz o en Roldán"

Us recordo que Luís Roldán també és un lladre i aquesta cadena li ha pagat 50.000€ per entrevistar-lo.

De qualsevol forma, les audiències manen i aquestes es controlen a partir d'uns pocs milers d'audímetres instal·lats pel país i que representen els hàbits televisiut de tots, fins i tot dels què gairebé no mirem la TV.

Aquests són els que donen el share i només aquests són els que compten així que si el missatge no arriba poca cosa s'hi pot fer. I encara que els arribés, realment tindria algun tipus d'impacte sobre el seu hàbit televisiu? Imagino que aquells als què s'instal·la un audímetre ja deuen estar triats i són consumidors de TV, per tant, candidats perfectes a empassar-se qualsevol porqueria.

No anem bé.

dijous, 6 de novembre de 2008

M’he estrenat amb Vista

Doncs ja veieu, encara no havia tingut el plaer (?) de descrobrir les meravelles (?) de Windows Vista però ara ja no ho puc dir: ja m’he estrenat.

Tot va començar fa uns dies, quan estava jo treballant per la UOC i va arribar la mestressa de la casa i va posar en marxa el seu ordinador, un PIII a 1GHz que actualment està corrent la Hardy Heron.

No és que la màquina vagi malament (tampoc és un prodigi de velocitat) el problema és el soroll que fan els ventiladors de la CPU i de la font d’alimentació. A més, el CRT de 17” ocupa moltíssim lloc al damunt de la taula.

Així que vaig pensar que potser ja anava essent hora de jubilar-lo, passant-li a ella el meu ordinador de treball actual, un portàtil Packard Bell de 17” que té dos anys i mig, que funciona perfectament i que ja està corrent la Intrepid Ibex, comprant-ne un de nou per mi.

Dit i fet, el dimarts ens n’anem a Barcelona amb una idea aproximada del què volia i acabo comprant tot el contrari... si és que m’agrada anar contra corrent.

Inicialment volia un 15,4” per a connectar-li una pantalla externa de 20 o 22” (tard o d’hora o acabaré fent). Tenia gairebé decidit de comprar un Asus que sortia per 599€ al FNAC (estranyament, el preu era millor que a PcComponentes.com) i al final vaig trobar un HP de 17” al Beep de la Ronda Sant Antoni per 100€ més.

El tema és que avui dia, la immensa majoria de portàtils porten Windows Vista preinstal·lat i si hi poses qualsevol altre cosa el fabricant es pot negar a acceptar la garantia. Una vergonya, però me’l vaig quedar amb la intenció de posar-hi Ubuntu tant sí com no.

Doncs bé, quan el vaig connectar i arrancar, el Vista es va iniciar i va tardar uns 45 minuts en configurar-se. Recordeu que ve preinstal·lat.

Un cop es va haver configurat i va acabar arrancant definitivament vaig veure que el seu aspecte ha canviat força respecte l’XP. És bonic, amb transparències, efectes de finestra i molts accessos directes a coses preinstal·lades d’HP però cap que realment serveixi per alguna cosa.

És a dir, és pràcticament inútil ‘out-of-the-box’ i l’únic que pots fer és navegar per internet amb l’IE, que també ha estat completament remodelat i a més hi havia instal·lades un parell de toolbars d’AOL i HP.

Immediatament vaig obrir l’administrador de tasques i sort que estava assegut perquè sinó, probablement, m’hagués fet mal en caure rodó al terra.

El senyor “Microsoft Windows Vista Home Premium” es menja 1Gb de RAM acabat d’arrencar, sense actualitzar ni tenir cap aplicació en marxa. Un cop arrencat l’IE passa a consumir 1’2Gb. I criticaven el Firefox perquè menjava memòria !!

No vull ni pensar què pot arribar a consumir un cop actualitzat amb els Service Packs de torn. L’espai ocupat en disc no el vaig ni mirar (pa qué, pa cagarla?).

Abans de continuar amb la instal·lació del meu estimadíssim Ubuntu, vaig pensar que el millor seria fer una còpia de seguretat en DVD de la partició de recovery del Vista, per si de cas i ja que en tinc una llicència que he pagat encara que no la vulgui, és llàstima.

Així doncs, vaig arrencar una aplicació que es diu Recovery Manager i va necessitar 20 minuts per recopilar la informació a salvaguardar i 2 DVD-R per fer-ho.

Si almenys es notés que el sistema operatiu és ràpid i estable, però és que ni això. Vaig notar que s’engaxava en determinats moments, deixant de respondre i fins i tot va arribar a cascar l’explorer.exe, el procés principal que administra la interfície d’usuari; acabat d’instal·lar i sense fer-li res més !!

Senzillament al·lucinant.

Bé, un cop fet això, vaig agafar el CD-RW (noteu la diferència entre 1CD i 2DVDs) del Ubuntu 8.10 (Intrepid Ibex) vaig arrancar en mode de Live-CD i vaig procedir a instal·lar-lo.

El temps total d’instal·lació (incloent particionat i configuració) va ser d’uns 20’ aproximadament. Com en el cas del Packard Bell (que ja vaig comentar en una entrada anterior) tot va anar perfectament.

Un cop instal·lat vaig activar els repositoris, vaig actualitzar el sistema operatiu i totes les aplicacions instal·lades, vaig instal·lar certs programes que faig servir (NetBeans, Dia, InkScape, aMsn...) i en vaig substituir d’altres (VLC enlloc de Totem, Exaile i Decibel enlloc de RythmBox...). Tot a un clic de ratolí, de forma ràpida, senzilla i gratuita.

Vaig reiniciar i vaig comprobar que absolutament tot el hardware funcionava perfectament, exceptuant únicament la WiFi, una Atheros 5007. Pel que sembla l’únic driver disponible i proporcionat per la propia Atheros, no és vàlid i no funciona.

De totes formes, com que tinc una targeta Wifi externa que es connecta a un USB (una Zaapa força guarrilla) que funciona perfectament i a més hi ha un ‘workaround’ per fer que la Atheros funcioni, no le he donat més importància.

Pel què fa a la resta del hardware, oli en un llum. La Ati HD3450 és reconeguda i funciona perfectament tant amb els drivers OpenSource com amb els propietaris, la gravadora (haig de provar el lightscribe), el lector de targetes de memòria i fins i tot la webcam integrada en la pantalla funcionen ‘out-of-the-box’, és a dir, sense instal·lar absolutament res més.

A més, no solament funciona tot sinó que amb el programari que s’instal·la per defecte pots fer la majoria de coses que fa un usuari habitualment: navegar per internet, enviar i rebre correus, xatejar, escoltar música, veure vídeos, editar documents de text, fulls de càlcul i presentacions, llegir PDFs, veure i editar fotografies...

Pot ser que, com a usuari, alguns dels programes no t’agradin o que n’hagis d’instal·lar d’altres més específics, però almenys pots començar a fer coses un cop instal·lat, cosa que amb Windows no.

Una dada per comparar amb Vista i que ja he comentat en altres entrades del blog: el consum de RAM és inferior a 300Mb, fins i tot amb els efectes d’escriptori (Compiz Fusion) habilitats.

Un cop fet això vaig pensar, “deixa’m iniciar el Vista, a veure si tot funciona”. I sí tot continuava funcionant. El que no sabia, és que això em comportaria un maldecap.

Resulta que quan pares el PC des del Vista, aquest desactiva la targeta de xarxa i en engegar de nou el sistema operatiu, la torna a activar.

Però, què passa si pares l’ordinador des del Vista i arranques amb qualsevol altre sistema operatiu? Doncs que la targeta de xarxa continua estant deshabilitada i, per tant, no funciona.

Això és el què em va passar i em va dur a reinstal·lar Ubuntu un parell de cops. No sabia que Vista fes aquestes coses tant “exclusives” i clar, en iniciar de nou Ubuntu i veure que la xarxa no funcionava vaig pensar que fins i tot la última versió devia de tenir problemes amb el xipset Realtek 8168B que munta aquest portàtil, tot i que una estona abans anava bé.

Després d’unes hores buscant per internet vaig descobrir què passava i com solucionar-ho.

La solució es tan senzilla com parar l’ordinador i desendollar-lo de la corrent. D’aquesta forma es fa un reset (no sé si és la paraula més adient) de la ethernet amb la qual cosa torna a quedar habilitada i tot torna a funcionar.

No cal dir que el cabreig que vaig agafar va ser monumental i que això ha fet que cregui encara menys en Microsoft i més en Linux, Ubuntu en el meu cas.

Només mantindré Vista per si mai vull editar vídeo amb el Sony Vegas (no sé si es compatible amb Vista) apartat en el què Linux està bastant peix però em fot haver-me de quedar amb tot el porc per menjar solament un tall de pernil.

dissabte, 1 de novembre de 2008

Benvinguda, Cabra Intrèpida

Com ja us haureu imaginat, "el nene" no s'ha pogut resistir i s'ha instal·lat la última release d'Ubuntu, la 8.10 Intrepid Ibex.

I és que un és curiós de mena i després d'haver-lo instal·lat sense problemes al PC de la sala m'he decidit de fer-ho també al portàtil.

Com que ahir a la nit vàrem arribar de sopar i no tenia son em vaig liar la manta al cap (està ben dit això en català?) i el vaig instal·lar, des de zero, que ho prefereixo sobre un actualització.

Vaig fer còpia dels favorits del Firefox i de tot l'Evolution. No vaig salvaguardar res més perquè normalment els documents, feina de la UOC, descàrregues i demés coses les tinc en una partició a part, així, quan vull reinstal·lar pel motiu que sigui, sé que ho tinc tot separadet.

Doncs bé, el procés d'instal·lació segueix en la línia de les anteriors versions, és molt senzill, tarda poc i s'autoconfigura ell solet.

Un cop instal·lat, cosa que no em va dur més de 20 minuts, vaig reinstal·lar la resta de programes de nou (poca cosa.. VLC, NetBeans, Exaile, Decibel i DropBox) i vaig recuperar els favorits del Firefox i vaig restaurar el backup de l'Evolution.

I en aquest punt, en la restauració del backup de l'Evolution, vaig quedar gratament sorprès perquè m'ho va restaurar absolutament tot: missatges, carpetes, configuració de les vistes, comptes de correu... Molt bé, la veritat.

Doncs apa, res, ja tenim aquí el nou Ubuntu. Algunes de les novetats, aquí.

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Nous descobriments: Jamendo i Roger Subirana

Aquest matí, com tantes i tantes vegades, estava jo navegant pels bloc linuxaires quan he vist una entrada que m'ha critat l'atenció.
De vegades, els noms de certes aplicacions linuxaires són curiosos i la que he vist aquest matí es diu Pyjama.

He llegit l'entrada i resulta que és una aplicació d'escriptori per un servei anomenat Jamendo.

Jamendo és de l'estil de LastFM, sobre el que ja vaig parlar en una entrada anterior i que em va dur a descobrir a ES Posthumus. La diferència és que a Jamendo, el que hi ha és música amb llicència Creative Commons.

Doncs bé, he instal·lat Pyjama en el meu Ubuntu i trastejant per la pantalla principal, on et surten una sèrie d'àlbums, m'ha cridat l'atenció un nom: Roger Subirana.

"Osti!", he pensat, "té nom català aquest.", així que he investigat una mica més i sí, és català, concretament de Vilafranca del Penedès. Quina casualitat!

Com que m'ha fet gràcia, he començat a escoltar el seu últim disc, Point of no return, i he quedat impressionat de la qualitat de la seva música.

Ell diu que compòn petites bandes sonores i realment això semblen en alguns temes. Jo classificaria la seva música a mig camí entre el new-age i la música cinemàtica, a l'estil d'ES Posthumus.

El què m'ha sobtat més és que, segons ell mateix diu, no és músic, és autodidacta, compon d'oida i no en té ni idea de solfeig més enllà del que va fer al col·legi.

Com veieu, tot un descobriment tant pel servei com per l'artista...

I per acabar aquesta entrada, comentar que si esteu escoltant un disc fent servir Pyjama i us agrada el que escolteu, teniu la possibilitat de descarregar-lo mitjançant bittorrent.

Jo ja ho he fet amb els tres discos d'en Roger i també ho faré amb un altre artista que m'ha recordat a Beck i que m'ha agradat molt: Brad Sucks.

Apa us deixo amb una mica de música...

  


  


  


  


  

dissabte, 4 d’octubre de 2008

100 raons per passar-se a GNU/Linux

El que veureu en aquesta entrada s'ha extret d'un article publicat a ItWire i ja està en molts altres blogs, així que, com a usuari que fa relativament poc que s'ha passat a Ubuntu, intentaré aportar el meu punt de vista particular sobre aquells punts que pugui.

Aquí van...

1. No tienes que activar Linux por teléfono o Internet.
Instal·lar i llestos, completament funcional.

2. Si cambias tu hardware y reinstalas Linux no tienes que llamar a nadie para justificarte.

3. No hay nada parecido a un "Linux Genuine Advantage".

4. Los vendedores de Linux normalmente no te cobran ni un duro.

5. Y no le dan 10 millones de dólares de sus ganancias a Jerry Seinfeld.

6. Puedes instalar Linux en tantos PCs como quieras.
En teoria, cada Windows hauria de ser instal·lat únicament en una màquina.

7. Puedes regalárselo a tus amigos y familia.

8. Puedes descargarlo y tostarte CDs y DVDs hasta que te aburras.
Efectivament, cada cop que surt una release d'Ubuntu o de Suse, me la descarrego i la probo.

9. No tienes que introducir complejas claves de producto.

10. No tienes que guardarte esas claves para tu seguridad.
O apuntar-la a la caràtula del CD/DVD de torn, o enganxar-hi un post-it...

11. Nadie tiene que vender un ordenador de segunda mano con Linux y luego estar escuchando críticas del comprador porque Word no está preinstalado en el ordenador.
Aquesta és una de les bones, instal·les Ubuntu (o Fedora, OpenSuse...) i ja tens tot un catàleg de programari a punt de ser executat i que et serveix per fer les coses més habituals: editar documents, escoltar música, navegar per internet...

12. No tienes que explicarle a los usuarios de Linux que Windows 97 no existe, ni tampoco Office 98, o que la famosa "cinta" o "ribbon" no está presente en Vista.

13. ¿Te gusta Internet? El protocolo TCP/IP se desarrolló en máquinas UNIX. Es algo natural en Linux, no como en Windows que dio soporte a TCP/IP de forma nativa tan sólo a partir de Windows 2000.
Quan vaig instal·lar Ubuntu vaig notar que la descàrrega directa des d'internet era una mica més ràpida.

14. ¿Te gusta programar? El lenguaje de programación C se desarrolló en UNIX.

15. Además, muchos lenguajes de script muy conocidos comenzaron su andadura en el mundo Linux/UNIX.

16. Si aprendiste PGP serás capaz de escribir aplicaciones para Windows Server 2008, que da soporte a PHP de serie, no como ocurre con el ASP.NET de Microsoft, que no está soportado de serie en WS2008.

17. No necesitarás desfragmentar discos en Linux. Nunca.
Això és una grandíssima avantatge perquè el sistema de fitxers (ext3) és molt millor que FAT o NTFS, i no es perd rendiment com en el cas d'un disc dur fragmentat.

18. Y aunque no sea el caso, el vendedor te dirá que el sistema está libre de mantenimiento, ya que puedes programar una tarea para desfragmentar.

19. No te tienes que preocupar de los virus de ordenador.
Una altra de les grans avantatges...

20. Puedes estar seguro de que tu experiencia informática será más segura ya que la propia filosofía de Linux y de su gestión de procesos hace que estos siempre se ejecuten con el mínimo nivel de privilegios.

21. Linux es protagonista en la Informática de Alto Rendimiento (HPC) .

22. De hecho, el 80% de los 500 supercomputadores de todo el mundo corren Linux.

23. Linux revitalizará tu viejo hardware y dará un rendimiento increíble en viejas máquinas.
Completament cert. Tinc un PIII a 1GHz que amb l'XP SP2 anava bastant coix. En canvi la última versió d'Ubuntu completament actualitzada corre sense cap problema, fins i tot sense fer servir un gestor de finestres lleuger.

24. Hará también mejor uso de tu hardware moderno.
Tot i que haig d'afegir que encara falta suport per certs dispositius força concretes. Ara bé, què més es pot demanar quan tot, absolutament tot, és gratuit?

25. No tendrás que "reiniciar de forma rutinaria" tus servidores Linux.

26. Si necesitas una suite ofimática puedes descargar Open Office y utilizarla. No hay gasto adicional.
Doncs això, el que ja je comentat en el punt 11, i amb Ubuntu ja ve preinstal·lada.

27. Si necesitas un aplicación para publicar documentos dispones de Scribus.

28. La utilidad de actualización de software de Linux se hace cargo de todo, no solo del sistema operativo y de las utilidades que se incluyen en la instalación, sino de todo el resto de aplicaciones y paquetes instalados.
Aquesta n'és una altra. En windows, l'actualitzador s'encarrega de mantenir el sistema (i no sempre ni completament). En canvi, Ubuntu, et manté actualitzat tot el sistema operatiu i totes les aplicacions que hi tinguis instal·lades.

29. No tendrás problemas con aplicaciones que no te puedes permitir. Casi todo el software es de libre distribución.
És molt agradable preguntar-se si hi ha una aplicació que fa tal o cual cosa, descobrir que sí i poder-la instal·lar immediatament, sense haver de buscar cracks, serials ni punyetes...

30. No tienes que tener software pirata porque no te puedes permitir el original. Por lo mismo, claro.

31. Linux es mucho más fácil de configurar. No existe ese complejo registro, ni tampoco elementos de configuración ocultos tras un sinfín de pestañas o localizaciones distintas.
Buenu, aquí no hi estic del tot d'acord perquè de vegades has de tirar de terminal i això espanta. Però també haig de dir que jo l'he fet servir pocs cops per configurar i que gairebé tot té el seu entorn gràfic.

32. Todas tus preferencias respecto a las aplicaciones se almacenan en tu directorio raiz, lo que facilita trasladarlas a otro ordenador.
I més si ho tens en una altra partició diferent de la del sistema.

33. Linux es un sistema operativo abierto. Si hay un problema de seguridad, podrás conocer todos los detalles. Hay mucha mayor transparencia.
I de ben segur que ho solucionaran molt més ràpidament.

34. No dependes de un vendedor/desarrollador único en Linux. No dependes de una única entidad para que siga funcionando.

35. Linux es versátil. Puedes usar la misma distribución en una plataforma de 32 o 64 bits, en un servidor MIPS, en una estación de trabajo SPARC y en otras arquitecuras. Te encontrarás con el mismo resultado, que además se aprovechará al máximo de la configuración hardware.

36. Los grupos de usuarios de Linux son muy numerosos y siempre están más que dispuestos a compartir su conocimiento, además de consejos e ideas.
Sí senyor, les comunitats d'usuaris d'Ubuntu són una gran font d'ajuda en les que s'apren molt...

37. Linux te anima a aprender más sobre tu ordenador y cómo hacer mejor uso de él.

38. Linux es usable: la interfaz por defecto es buena, pero puedes personalizarla para que se parezca, si así lo quieres, a Windows XP o Mac OS X, lo que hace fácil adaptar a los usuarios de Windows XP a Linux, por ejemplo.
Aquest és un tema en el que Linux havia d'avançar i certament ho ha fet. Pots triar entre multitud d'escriptoris tot i que els dos més usats, Gnome i KDE, són excel·lents. Jo, personalment, em quedo amb Gnome, almenys de moment. Per cert, quan vaig veure el Vista, em va recordar molt a Linux...

39. Linux está avanzando a un ritmo que un proyecto cerrado y propietario como Microsoft Windows es incapaz de sostener.
Normalment, cada 6 mesos hi solen haver versions més evolucionades i estables.

40. Linux no se cuelga sin razón aparente. Un navegador que se cuelga no puede provocar un cuelgue general del sistema.
Aquí torno a "discrepar" perquè alguna vegada sí que se m'ha quedat penjat. El què passa és que la majoria de vegades pots passar de l'entorn gràfic a un terminal i matar el programa que fa que no respongui i, en tornar a l'entorn gràfic, aquest es recupera.

41. Linux no se reinicia a sí mismo, y las actualizaciones automáticas no te forzarán a ello de forma inmediata.

42. Linux puede leer y escribir en decenas de sistemas de ficheros, incluidos los de Windows, luego podrás manejar tus datos en estas particiones sin problemas.
De fet, jo ara mateix estic escoltant música situada en una carpeta compartida d'un disc dur extern que té un sistema de fitxers NTFS, que està connectat a una altra màquina amb Ubuntu i tota la feina de la UOC la deso en una partició en NTFS.

43. Dispones del código fuente de todo el sistema y las aplicaciones para hacer lo que quieras con él si tienes los conocimientos necesarios.

44. Linux se instalará sin problemas en cualquier partición lógica, no sólo en las primarias.
Últimament he pogut comprobar que això és una gran avantatge ja que Windows només arranca si està instal·lat en una partició primària del primer disc que arranca en la seqüència de la BIOS.

45. Linux puede funcionar desde un CD sin afectar lo que ya tienes instalado en tu PC.
Així pots fer-li una ullada a una distribució que desconeixes o a una nova versió sabent que no tindràs absolutament cap problema amb la instal·lació local que ja tinguis.

46. Puedes usar un LiveCD, por ejemplo, para acceder a tu banco online sin miedo a virus o troyanos.

47. Puedes usar un CD de Linux para comprobar cómo funcionará tu hardware sin tener que preocuparte por lo que hacer si las cosas no funcionan.

48. Linux y su herencia UNIX hacen de este el sistema operativo mejor documentado.

49. Linux dispone de herramientas de gestión de paquetes excelentes que hacen sencillísimo instalar y actualizar aplicaciones (o eliminarlas).
Aquesta també ha estat una gran millora. Ubuntu incorpora una interfície gràfica que et permet afegir o eliminar qualsevol dels programes presents en els repositoris configurats, equivalent al "Agregar o quitar programas" de Windows.

50. Linux dispone de algunos juegos sobresalientes. Puede que no sea un argumento muy destacable, pero hay juegos que sólo están disponibles para Linux y son fantásticos.
No soc jugón, però alguna vegada n'he probat algun de tipus FPS i la veritat és que no estan gens malament.

51. Esto también incluye a juegos educativos, como la aplicación GCompris, ideal para entornos de este tipo.

52. Si quieres, también puedes jugar a juegos de Windows bajo Linux.

53. Linux dispone de un entorno de escritorio con efectos 3D y una usabilidad impresionante.
Es diu Compiz Fusion i jo l'he fet funcionar tranquilament amb una Ati X200M amb un mínim consum de recursos.

54. El TCO (Total Cost of Ownsership) es una palabra típica de entornos empresariales, y en este apartado Linux machaca a Windows.

55. Linux interopera con todos: con Windows, con Mac OS, con otras distribuciones de Linux, con UNIX, OS/2.. ¡e incluso PlayStations!

56. Linux soporta una gran cantidad de dispositivos hardware.

57. Linux es más fácil de instalar.
Ubuntu s'instal·la i autoconfigura ell solet, només et pregunta quin usuari vols fer servir i, cas de tenir un windows instal·lat, també et pregunta si vols migrar certes dades del teu windows.

58. Linux ofrece un par de soluciones de antivirus gratuitas, orientadas a ayudar a los usuarios con Windows.

59. Puedes crearte tu propia distribución si así lo quieres, por ejemplo, diseñándola para tu familia.

60. Linux ofrece un montón de herramientas de seguridad. Puedes diagnosticar y gestionar tu entorno de red gratuitamente, algo que en Windows te costaría un quintal.

61. Algunas de estas utilidades también están disponibles en Windows, pero a menudo con funciones limitadas.

62. Linux ofrece compatibilidad de serie con todos los nuevos netbooks que han revolucionado el mercado portátil.

63. El proyecto One Laptop Per Child también habría sufrido si estuviera restringido a sistemas operativos propietarios.

64. Linux te puede auydar a erradicar el spam sin coste alguno con soluciones como Spam Assassin.
Absolutament meravellós... un cop ha après, no entra spam i si algun cop entra alguna cosa, la marques com a correu brossa i ja no torna a entrar. Alguna cosa similar havia intentat jo quan tenia l'XP però SpamAssassin està a anys llum.

65. La filosofía Open Source te protege de temas maliciosos.

66. Tampoco tendrás problemas como los que afectaron a los usuarios que instalaron iTunes y sin que se les avisase acabaron con el navegador Safari también instalado.
Quantes vegades m'he trobat jo amb cinquanta milions de coses instal·lades només perquè t'has actualitzat o instal·lat un programa... Amb Ubuntu això no passa, s'instal·la el programa que demanes i allò que li cal per funcionar (normalment llibreries) si no ho tens, i res més.

67. Todo tipo de escuelas alrededor del mundo han señalado la reducción de costes al usar Linux.

68. Según una encuesta, los programadores Open Source ganan más que sus homólogos en Windows.

69. Incluso puedes conseguir que Google te esponsorice para contribuir a proyectos Open Source gracias al tradicional Google Summer of Code.

70. Windows Vista pone a prueba tu hardware, mientras que con Linux consigues el mejor rendimiento de tus componentes.
Altre cop Ubuntu li fot una patada al cul del Vista. El meu Ubuntu, que està completament actualitzat, un cop arrancat consumeix menys de 300Mb. No es pot dir el mateix del Vista.

71. Linux ofrece a las empresas un entorno para servidores muy superior al de Microsoft.

72. Cada vez más usuarios de Windows Vista migran a Linux.

73. El software Open Source ofrece versiones superiores de Microsoft Office SharePoint Server que las que ofrece Microsoft.

74. Linux está disponible solo cuando está totalmente preparado.

75. Además, los desarrolladores tienen mucha reputación, ya que cada nueva versión del sistema está muy pulida por ellos.

76. Linux siempre es y será un sistema operativo multiusuario.

77. Linux te permite utilizar el sistema operativo en tantas particiones y discos duros como desees, y todas ellas seguirán pudiendo parecer un único disco.

78. Gracias a los enlaces simbólicos es fácil solucionar problemas de espacio en disco instalando otra unidad y ampliando el espacio a ella con técnicas como el uso de esos enlaces simbólicos.

79. Linux dispone de lenguajes de script increiblemente potentes.

80. La línea de comandos de Linux permite recuperar sentencias que utilizaste hace mucho.
Això és molt útil....

81. Linux te deja colocar una ventana por encima de todas las demás con facilidad.
... i això que sembla una tonteria va molt i molt bé. De fet va ser un dels diversos motius pels que vaig canviar i sempre l'anomeno.

82. El Proyecto Honeypot demostró que un sistema Linux sin parchear puede ser utilizado como servidor en Internet sin que se vea comprometido en meses, algo que ocurre en horas en servidores Windows.

83. En el mundo Windows se dice que un administrador de sistemas Linux es más caro, y puede ser, pero porque entre otras cosas esta persona puede controlar muchos más servidores que uno de Windows, y porque estos sistemas son más versátiles.

84. Un sistema con Linux preinstalado puede ser usado para muchas más cosas que un sistema con Windows preinstalado nada más haber salido de la caja.
Efectivament, és el que ja he comentat en el punt 11.

85. Puedes ponerle Linux a tus padres y abuelos y no tendrán problemas: podrán realizar las tareas que más les gustan sin dificultad.

86. No tendrás a tu padre llamándote para preguntarte qué pasa con los cuelgues de ese extraño archivo llamado RUNDLL32.EXE.

87. Y hablando de tus padres, en Linux se instalan de serie un montón de juegos de cartas.

88. Tux es la mascota más chula del momento. No como la de Windows... ¿unas ventanas de colores?

89. Linux es más ecológico, ya que evita todo ese gasto de papel que se gasta en la distribución de productos Windows.

90. Linux permite seguir aprovechando máquinas que dado el ritmo de cambios en el hardware al poco se quedan antiguos para las modernas versiones de Windows.

91. Linux te permite ser más productivo, con cosas como el establecimiento de distintos escritorios de trabajo.
Fantàstic, això va molt bé. Jo tinc quatre escriptoris i normalment ho distribueixo així: escriptori 1, el principal, hi tinc allò que estic fent servir. Escriptori 2: reservat per si el principal està massa ple. Escriptori 3: el reproductor de música: Escriptori 4: les descàrregues (mula, torrent).

92. Linux es más amigable que Windows.
Doncs sí, quan torno a un 2000 o Xp, trobo a faltar alguna cosa...

93. Linux está diseñado por personas que buscan en todo momento maximizar el rendimiento, no los beneficios.

94. Algunos fabricantes como ASUS están empezando a integrar Linux incluso en sus placas base.

95. Linux no morirá como le ha ocurrido a otras alternativas como BeOS, AmigaOS o OS/2.

96. La industria cada vez respeta y apoya más a Linux.

97. Linux no restringe qué contenidos se usan en el sistema. No hay plataformas DRM molestando.

98. Si tienes un problema con algún proceso en Linux, puedes matarlo sin problemas y de forma definitiva.

99. Linux sigue manteniendo su filosofía original, y no ha ido variándola con el tiempo como ha hecho Windows para ir usando cosas como TCP/IP o el nuevo UAC.

100. Linux funciona.

dijous, 25 de setembre de 2008

Mini prodigis

Tots sabem que hi ha nens amb habilitats especials i no em refereixo a què et guanyin al videojoc de torn la consola de moda.

Em refereixo a què són capaços de fer coses, que atesa la seva curta edat, no haurien de fer.

Segur que buscant pel Youtube trobaríem molts exemples però jo us deixo amb un nen polonès de cinc anys que es diu Igor Falecki i que toca la bateria d'una forma que ja voldrien molts "professionals". Apa, flipeu amb això....

dilluns, 15 de setembre de 2008

ES Posthumus: una perla

Tinc el costum de tenir sempre una mica de música posada mentre estic fent el què sigui amb l'ordinador.

Normalment obro l'Exaile i escolto algun fluxe de Shoutcast però aquests últims dies m'he aficionat al servei de Last.fm, que ja conec de fa un temps i que té molt bona qualitat de so. D'aquesta forma, si escolto alguna cosa que no conec i que m'agrada, m'afanyo a mirar què és i a cercar-ho al p2p per ampliar horitzons.

Això mateix va passar ahir i el descobriment s'anomena ES Posthumus. Vaig anar al p2p i, afortunadament, vaig trobar els dos àlbums que han editat: Unearthed i Cartographer (doble CD). Me'ls vaig descarregar i aquesta tarda els he escoltat (sí, els dos) tal i com cal: a la sala.

Doncs bé, fa temps que no disfrutava tant; primerament per la música en sí mateixa però també per la qualitat de les gravacions.

Pel què fa a l'estil, a mida que anava escoltant i en funció de les sensacions que tenia, l'he anat definint mentalment: és una barreja de música clàssica i electrònica amb tocs èpics i cinematogràfics. Podria detallar-ho una mica més però deixem-ho aquí.

Quan he acabat he fet una cerca a la wikipèdia per allò de saber una mica més i resulta que l'he encertat plenament: a la wiki defineixen el seu estil d'ES Posthumus com a cinemàtic; no és com un score d'una película però hi ha temes que, en escoltar-los, podries imaginar-te'ls formant part d'una escena. Un cop més, la wikipèdia ho afirma: alguns dels seus temes s'han fet servir a sèries i programes de televisió així com en algunes pel·lícules. Tot així cap d'ells em sonava.

Per a què us feu a la idea: primer un vídeo d'un tema que van composar per la NFL...



I ara el tema Nara, que forma part del primer àlbum...



Respecte la qualitat de les gravacions... simplement impecable. Naturalment ho he escoltat en stereo però la tridimensionalitat és tal que et sembla estar flotant dins una cùpula plena de so.

Els altaveus desapareixen completament (com ha de ser) i pots localitzar perfectament els diferents instruments en diferents plans i els cors (majoritàriament femenins i gairebé omnipresents) sembla que t'envoltin completament.

Els baixos són profunds i potents però sense enmascarar la resta de la música, tot i que hi ha algun cop que a mi m'hagués agradat una entrada amb més potent.

Apa, aquí ho teniu. Espero que us agradi.

dissabte, 13 de setembre de 2008

El listillo informático

Navegant per la immensitat de la xarxa de tant en tant et trobes alguna adreça que t'agrada especialment. Això mateix m'ha passat aquest matí a primera hora.

Com que la nena m'ha fet llevar una mica més d'hora del què jo volia, m'he posat a navegar i he anat a petar a un blog de nom El listillo informático, on l'autor, un tècnic informàtic, explica les seves vivències a la botiga.

El subtítol del blog ja descriu perfectament què hi trobarem: Casos verídicos de lo que ocurre día a día en una tienda de informática.

Creieu-me si dic que val la pena llegir totes i cadascuna de les entrades que hi ha al blog, perquè em penso que tots els que d'alguna forma estem o hem estat relacionats amb el món de la informàtica ens hem trobat situacions similars o, almenys, som perfectament capaços d'entendre el què aquest bon home explica.

Gaudiu-ne !

dijous, 11 de setembre de 2008

La família més odiada d'Amèrica

Fa uns dies llegia una entrada a Halón Disparado en la que, per enèsima vegada, quedava esglaiat de fins a quin punt pot arribar la manipulació mental de certs "líders" religiosos.

L'entrada en qüestió recollia com els integrants de la Westboro Baptist Church havien publicat un pamflet en el què es deia el següent arran de l'accident aèri que va tenir lloc a Barajas (si no esteu asseguts, millor que ho feu):

"Dios odia a España. Gracias a Dios por los 160 muertos en el accidente de avión de hoy en Madrid. La venganza divina por la entrega de España a los intereses de los maricas."

Resulta que es dediquen a atacar a tort i a dret a qualsevol persona, grup o país que no sigui antihomosexual i s'alegren de qualsevol desgràcia humana, atribuint-la a un càstig diví per aquesta permissivitat en vers l'homosexualitat.

Doncs bé, avui he tornat a entrar al blog hi he trobat una altra referència a aquesta "gent".

Aquest cop, l'entrada del blog recull un documental produit per la BBC anomenat La famíla más odiada de América, on el periodista Louis Theroux passa un temps amb ells.

És brutal veure com es creuen en la possessió de la veritat absoluta, com porten les criatures als seus piquets tot i que, com queda palès en el documental, les pobres no entenen res de res i només de veure el líder i patricarca de la família (perquè bàsicament són una famíla) ja queda molt clar que és algú que té problemes mentals.

Bé, aquí teniu el reportatge íntegre. Dura uns 58 minuts però passen força ràpidament...


www.Tu.tv

divendres, 5 de setembre de 2008

Ja soc aquí !!

Això és el què va dir la Ivet aquest dimecres passat dia 3, a les 13:15 del migdia, hora en la què va néixer a l'hospital comarcal del Vilafranca del Penedès.

Bé, de fet no va dir res i es va limitar a plorar una mica fins que la van posar damunt la mare, llavors es va calmar una mica i va començar a inspeccionar el seu voltant, obrint una mica els ulls, movent els braços, buscant el pit...

Tot va anar exactament com havia d'anar, va ser de llibre, i haig de destacar el tracte que ens han proporcionat a l'hospital, que ha estat excel·lent en tots els sentits tant per part del llevador, com dels auxiliars, ginecòleg, pediàtre, infermeres...

Així que ja veieu, ja la tenim aquí i per molts anys !!

Naturalment, la foto de rigor:



Guapa !!!

divendres, 22 d’agost de 2008

Ubuntu i els xipsets RT2x00

Una de les coses bones d'Ubuntu és que suporta nativament molts (si no la majoria) dels dispositius estàndard.

Entre aquests dispositius hi tenim les targetes de xarxa WiFi ja sigui PCI, mini-PCI o USB.

Aquestes targetes, per a poder funcionar, necessiten d'una electrònica que proporcionen una sèrie de fabricants entre els que tenim Ralink i entre els seus xipsets més habituals hi ha els RT2x00.

Un servidor té diversos PCs funcionant amb Ubuntu i en dos d'ells hi ha dispositius de xarxa basats en el xipset RT25000 de Ralink.

En instalar-hi el sistema operatiu els dispositius es detecten i configuren perfectament i des d'un primer moment és possible connectar-se a una xarxa WiFi i sortir a internet.

Així doncs, quin és el motiu d'aquesta entrada? Doncs que tot i que aquests dispositius funcionen bé, no funcionen de forma òptima.

Ho vaig notar en descàrregues llargues ja que en el monitor de xarxa que havia afegit al panell del Gnome, veia com la velocitat anava oscil·lant entre el màxim possible donada la meva connexió i un mínim que pràcticament era zero; tot això passava de forma periòdica.

Buscant per la xarxa vaig veure que, efectivament, el suport per aquests dispositius no és el que havia de ser però, afortunadament, hi ha una solució: fer servir els controladors proporcionats per un projecte opensource anomenat Serialmonkey.

A continuació us poso el què cal fer per a poder fer-los servir i tingueu en compte que tot això és vàlid per al xipset RT2500 i per una configuració en mode itinerant amb seguretat WPAPSK i encriptació TKIP. Imagino que per un altre xipset RT2x00 tot serà molt similar.

Primer de tot descarregueu els controladors més adients de la pàgina de Serialmonkey (aquests en el cas dels RT2500) en forma d'arxiu comprimit que haureu de descomprimir via menú contextual (botó dret) o des de la consola (tar -zxf ).

Un cop descomprimit tindreu una nova carpeta. Obriu un terminal i situeu-vos dins la carpeta Module que hi ha en el seu interior.

Un cop dins la carpeta module cal compilar el codi font fent un make. Recordeu que cal tenir instal·lat el paquet build-essential per a poder compilar; si no el teniu instal·leu-lo fent sudo aptitude install build-essential en un terminal.

Bé, un cop s'ha compilat tot, ho instal·larem fent un sudo make install.

Amb això hem compilat el codi font dels controladors i els hem instal·lat per al seu ús. Ara cal dir-li al sistema que no faci servir els actuals controladors i per això cal editar l'arxiu blacklist situat a /etc/modprobe.d. Podeu fer-ho fent un sudo gedit /etc/modprobe.d/blacklist i afegint les següents tres línies al final:

blacklist rt2500pci

blacklist rt2x00pci

blacklist rt2x00lib

Deseu els canvis.

Per últim, cal editar l'arxiu que conté la definició dels dispositius i com es connecten. Aquest arxiu s'anomena interfaces i es troba a /etc/network. Editeu-lo fent sudo gedit /etc/network/interfaces i afegui-hi les següents línies:

auto ra0

iface ra0 inet dhcp

pre-up ifconfig ra0 up

pre-up ifconfig ra0 down

pre-up ifconfig ra0 up

pre-up ifconfig ra0 down

pre-up iwconfig ra0 essid "elVostreESSID"

pre-up iwconfig ra0 mode Managed

pre-up iwpriv ra0 set AuthMode=WPAPSK

pre-up iwpriv ra0 set EnrypType=TKIP

pre-up iwpriv ra0 set WPAPSK="laVostraClau"

pre-up ifconfig ra0 up

Reinicieu l'ordinador i tot hauria de funcionar correctament. Podeu comprovar-ho fent un iwconfig per veure si el dispositiu s'ha connectat i a quina velocitat ho ha fet, i un ifconfig per a veure quina ip li ha assignat el vostre router.

dimarts, 19 d’agost de 2008

Administració remota

Una de les formes d'administrar un Linux remotament és via SSH. Això, però, té un "inconvenient" (i que em perdonin els puristes): que funciona únicament mitjançant la línia de comandes.

Per a molts que això no suposarà cap mena de problema, però per als que no la coneixen prou (entre els que figuro) sí que és un problema. Afortunadament hi ha dues possibles solucions.

La primera passa per fer servir un control remot, que Ubuntu suporta de forma nativa fent servir VNC. Només cal activar-ho en les preferències d'Escriptori Remot de la màquina a controlar (diguem-ne A), dins el menú d'Administració del sistema.

Per connectar amb la màquina A des d'un altre client (diguem-ne màquina B) es pot fer des de l'utilitat de connexió a escriptoris remots (Aplicacions->Internet->Visualitzador d'escriptoris remots) o bé executant la comanda vncviewer , on host és la màquina A on ens volem connectar.

D'aquesta forma, podem fer servir la sessió oberta en la màquina A, és a dir, la compartim, i per tant podrem accedir a qualsevol part com si hi fossim al davant, cosa que va molt bé, per exemple, si volem donar suport a algun usuari o volem controlar les aplicacions que ja estan corrent dins una sessió.

La segona opció és fer servir FreeNX, que és una implementació lliure de NX.

Com alguns ja sabreu, el sistema de finestres de Linux es basa en una arquitectura client-servidor on ambdues parts es comuniquen mitjançant un protocol anomenat X11.

NX el què permet és que un client, situat en una altra màquina, parli amb el servidor de la màquina a controlar, comprimint les dades del protocol i enviant-les per xarxa, on el client les descomprimirà i les interpretarà.

D'aquesta forma aconseguim tenir una sessió gràfica de la màquina A corrent en la màquina B.

Les diferències bàsiques són, doncs, que mitjançant VNC només hi ha una sessió en la màquina A, que es comparteix amb la màquina B; en canvi fent servir NX creem una nova sessió en la màquina A, que corre gràficament en la màquina B i que no interfereix amb una possible sessió ja existent en la màquina A.

Jo encara no havia probat NX però ho acabo de fer i la veritat és que va molt bé.

Si us interessa provar-ho, els passos són molt senzills i no es diferencien de la instalació de qualsevol altra peça de programari feta des del terminal.

Els passos per a instal·lar el servidor en la màquina a administrar (que he tret d'aquesta adreça) són els següents:

1-Afegir els repositoris al fitxer de fonts de programari (sudo gedit /etc/apt/sources.list) afegint les línies següents:

deb http://ppa.launchpad.net/marceloshima/ubuntu hardy main

deb-src http://ppa.launchpad.net/marceloshima/ubuntu hardy main


2-Actualitzem la base de dades de l'apt fent un sudo apt-get update.

3-A continuació instal·lem tot allò que cal:
sudo apt-get install expect openssh-server nxlibs nxagent nxproxy freenx-server

4-Finalment, cal agregar el/s usuari/s que farem servir quan ens connectem, al grup d'usuaris anomenat NX. Podeu fer-ho des de Sistema->Administració->Usuaris i grups.

Cal reiniciar per a què els canvis en els usuaris tinguin efecte.

Pel què fa a la màquina des de la què volem administrar la màquina A, cal instal·lar el client de NX.

Primer el descarregarem fent wget http://64.34.161.181/download/3.2.0/Linux/nxclient_3.2.0-9_i386.deb. Seguidament l'instal·larem fent sudo dpkg -i nxclient_3.2.0-9_i386.deb.

I ja està, ara en el menú Aplicacions->Internet->NX Client for Linux tindriem l'accés al client. Només cal posar les dades necessàries fent servir l'assistent i a funcionar.

dimarts, 12 d’agost de 2008

FretsOnFire i Ubuntu

Algú de vosaltres ja sap que fa una temporada m'estic viciant al FretsOnFire, versió lliure del conegut joc Guitar Hero de PlayStation. El podeu descarregar des de la seva web.

El joc està programat en Python, que és un llenguatge interpretat i multiplataforma.

Precisament aquest últim punt fa que existeixin versions per Windows, Linux i MAC.

En veure que hi havia disponible la versió linuxera, la vaig descarregar i "instal·lar", si és que de descomprimir un arxiu dins una carpeta qualsevol se n'hi pot dir així...

Com que tinc l'acceleració 3D activada (proveu-ho fent glxinfo | grep direct en un terminal, us hauria de dir Direct Rendering: Yes) el joc corre suament i és perfectament jugable.

Hi ha moltíssimes cançons que es poden descarregar si les cerques a la mula, però el millor és començar pels paquets de totes (sí, totes) les versions de Guitar Hero, que us podeu descarregar des d'aquí. A més, existeixen els mods per a poder personalitzar l'aspecte del joc.

En principi, el joc està pensat per a jugar amb el tecla, agafant-lo com si fos una guitarra i fent servir les tecles F1-F5 per les notes i el Return per a tocar-les, tot i que es poden redefinir.

I ara bé la part bona... suporta Joystick!!

Sí, ja m'imagino que esteu pensant que jugar a aquest joc amb un joystick és una tonteria però si jo us dic que Guitarra de PS2 + adaptador PS2->USB = Joystick... no us ho imagineu?

Doncs sí, si tens una guitarra compatible amb PS2 i un adaptador de PS2 a USB, pots connectar-la al PC i jugar al FretsOnFire !!!

Ja feia un temps que li donava voltes i, finalment, la guitarra la vaig comprar ahir. Vaig trobar una original de RedOctane per 40€, concretament la Kramer inalàmbrica; aquesta:
Pel què fa a l'adaptador, el vaig comprar al Carrefour per 8€, un SpeedLink:
En el blister de l'adaptador hi venia un CD amb els drivers per Windows i això em va fer agafar una mica de por perquè no sabia si l'Ubuntu el reconeixeria correctament.

Però aquí està la màgia d'Ubuntu (i de Linux en general). Tal i com em va passar amb la multifuncional HP F4180, que no vaig haver d'instal·lar drivers ni punyetes perquè la distribució ja la porta suporta nativament, amb la detecció de la guitarra com a joystick va passar exactament el mateix: no vaig haver de fer res més que configurar les tecles dins el joc. Punt.

Val a dir que no l'he fet servir amb Windows, així que no puc assegurar que la instal·lació dels drivers sigui imprescindible, però el que sí puc assegurar és que en Ubuntu no fa cap mena de falta.

Apa, us deixo un vídeo de mostra del FretsOnFire:

Pixar++

Si algú de vosaltres coneix el llenguatge de programació C, haurà identificat que el títol d'aquesta entrada té forma de postincrement.

Això, en C, equival a sumar 1 la variable i deixar el resultat en la mateixa; és a dir, és equivalent a fer Pixar=Pixar+1.

I perquè he posat aquest títol?

Doncs perquè el diumenge vam anar al cinema (OMG!) a veure Wall-E i amb aquest títol vull denotar que Pixar s'ha tornat a superar de nou.

Cada pel·lícula que surt d'aquesta factoria és millor que l'anterior o, si més no, no és pitjor. I això és difícil.

La imatge, el so, l'ambientació, la història... tot, absolutament tot, és bo. No vaig notar cap punt flac, ni vaig trobar a faltar ni que sobrés res.

Un dels millors punts és la humanització de personatges no-humans, cosa que ja vam poder veure a Cars i que aquí tornen a aconseguir perfectament.

Wall-E té una durada de 100 minuts aproximadament, una mica més llarga de l'habitual en aquest tipus de películes, però en cap moment es fa gens pesada ja que combina perfectament l'humor, amb l'acció, amb moments més emotius...

En resum, un 10 per aquesta pel·lícula i un 10 també per l'equip que l'ha fet possible, que segons el parer d'un servidor, estant ascendint a l'Olimp de l'animació i del cinema en general.

dimecres, 6 d’agost de 2008

Llamp de rellamp !!

Això és el què deia el capità Haddock, company d’aventures de’n Tintin, i aquest és el tema d’aquesta entrada.

Resulta que ahir hi va haver una petita tempesta elèctrica i un servidor, que és aficionat a la fotografia, va aprofitar per muntar el “tinglado” a veure si tenia la sort de poder fotografiar algún llamp.

Ja ho he intentat altres cops però al final mai aconseguia enganxar-ne cap; sempre apareixien mentre l’obturador estava tancat, abans o després de disparar o mentre feia neteja de les fotos sense valor.

Ahir, però, vaig tenir una mica més de sort i dues de les moltes fotos que vaig fer, van sortir bé.

La llàstima és que m’hi vaig posar massa tard perquè ens vam adonar que hi havia la tempesta quan va acabar la pel·lícula que estàvem veient, cap allà a dos quarts d’onze.

Però bé, almenys vaig aconseguir aquestes dues fotos que també són les primeres.

A veure si us agraden...


dijous, 31 de juliol de 2008

La torre de Suso (a dos tons)

Ahir al vespre vam veure La torre de Suso, una pel·lícula del 2007 que explica el retrobament, després de deu anys de no veure's, de quatre amics arran de la mort per sobredosi d'un cinquè. És una comèdia agre-dolça que gira al voltant de l'amistat i que ens va agradar molt.

Quan vam començar a reproduir la pel·lícula, vaig accedir al menú contextual d'idiomes del VLC i vaig veure que figurava el català, així que el vaig canviar.

En el moment del canvi sonava una música introductòria força folclòrica; doncs bé, el resultat del canvi va ser d'emprenyamenta majúscula.

El motiu? La música en la banda sonora catalana sonava en un to més agut; l'havien reprocessat i li havien apujat el to.

Una vegada, ja fa anys, em van explicar que quan una pel·lícula es porta als estudis per a què la doblin, hi ha una sèrie de pistes anomenades (si no recordo malament) banda sonora universal, que no són depenents de l'idioma; bàsicament música i efectes.

Aquest fet, el del reprocessament, l'he notat diverses vegades (sempre amb resultat de majúscula emprenyamenta) tant en pel·lícules on l'idioma original és el castellà com si és un altre (habitualment anglès).

I no solament canvis de to, he arribat a notar reecualitzacions, problemes de fase, canvis de dinàmica i fins i tot efectes que no estan en el canal on haurien d'estar.

Mil i una vegades m'he preguntat quina necessitat hi ha de retocar la banda sonora universal per acabar deixant-la feta un nyap; encara no he estat capaç d'entendre-ho.

El que no entendré és que moltes vegades es retoquin de tal manera que l'únic que s'aconsegueix és que no sonin bé.

Una mostra la tenim en el DVD de la pel·lícula Náufrago. Hi ha una escena en què l'avió en què viatja en Chuck Noland (Tom Hanks) es precipita al mar. Un espera que l'impacte visual es tradueixi també en un impacte sonor.

Molts cops això no es produeix ni en la pista de l'idioma original, perè no és el cas d'aquesta pel·lícula. En la pista anglesa l'impacte és potent però en la pista espanyola l'impacte no passa de ser un copet.

De forma similar, en el DVD de Matrix Reloaded, en la pista espanyola es nota una important falta d'aguts, cosa que no es troba a faltar en la pista anglesa original.

En el DVD de Casshern, hi ha una escena de lluita quan Tetsuya, el personatge principal, es recupera un cop ja ha renascut com a Neo Sapiens. En la pista espanyola, alguns efectes provenen de l'altaveu contrari on passa l'acció i també es poden notar problemes als greus i desplaçament del diàleg cap a un costat enlloc de manternir-se en el canal central.

Aquests són només tres exemples de nyaps que pretenen que comprem a preu d'or.