dilluns, 28 d’abril de 2008

Nou debat sobre propietat intel·lectual a Canal Sur

El passat dia 23 d'abril, el dia del llibre, al programa "Mejor lo hablamos" de Canal Sur, va tenir lloc un nou debat sobre propietat intel·lectual.

La taula anticànon comptava amb la presència de David Bravo (advocat especialista en el tema) Javier Capitàn (periodista), Anuschka (Dj) i Ofelia Tejerina (advocada de l'AUI).

A l'altra banda (procànon) Manuel Pimentel, Pilar Távora, Eva Orúe i Antonio Martínez Ares.

La banda procánon es va dedicar a criminalitzar internet i a dir que qui no aprova el cánon no vol que els autors cobrin per la seva feina, cosa que en cap moment es va dir i que fins i tot en David Bravo va recalcar en diverses ocasions.

Una vegada més es dediquen a negar els avantatges que els autors obtenen de la xarxa; una promoció completament gratuïta i molt més directa i efectiva que la que es fa pel mitjans "tradicionals".

També va sortir el tòpic que equipara les descàrregues amb les vendes no efectuades; qualsevol amb dos dits de front sap que això no és cert, al contrari, el fet de poder descarregar i conèixer provoca que en certs casos acabem comprant l'original. Probablement si no haguéssim conegut mai hauríem comprat.

Pel que fa a les intervencions, m'ha donat la sensació que la banda anticànon era un bloc més compacte, amb arguments molt millors que els de la banda procànon, sobretot les d'en David Bravo que mai s'exalta i sempre argumenta; un crack.

Una de les coses que menys m'ha agradat han estat les intervencions del sr. Ares, gens argumentades i que simplement es dedicaven a desqualificar i criticar.

Tampoc m'ha agradat la moderadora, amb talls als tertulians de la banda anticànon mentre parlàven.

En fi, un model de negoci on ens etiqueten de pirates quan els més lucrats no som nosaltres, i sinó que li diguin a la SGAE i els seus més de 300 milions d'euros d'ingressos en concepte de cànon.

I és que el cànon l'estem pagant per coses que no ténen res a veure amb la propietat intel·lectual, però ens ho fan pagar "per si de cas".

El debat està servit...

dissabte, 26 d’abril de 2008

Coseta

Aquest dimecres passat, dia 23 d'abril, teníem hora a l'hospital per a fer la segona ecografia.

La doctora que la va fer, abans de començar, ens va preguntar si volíem saber el sexe de la criatura.

"Sí, sí", li vam dir i llavors va comentar que s'estaria una estona fent les seves cosetes; amunt i avall, cap aquí i cap allà, que si tomba que si gira... i que si no deia res no ens espantéssim que no passava res.

Finalment ens va dir: "M'heu dit que ho volíeu saber, oi? Doncs és una nena."

Concretament aquesta:


És curiós veure com a mida que la doctora anava movent l'aparell pel damunt de la panxa, anaven apareixen imatges de diferents parts del cos que es podien reconèixer força fàcilment: les mans, els peus, la columna vertebral, les costelles, el cor bategant...

Després, quan ja havia diferents mesures i comprovacions i va veure que estava tot al seu lloc ens ho va anar mostrant part per part.

Semblava que notés que l'estàvem espiant perquè es veia perfectament com es girava, com movia els braços i les cames...

Certament, una experiència.

dijous, 24 d’abril de 2008

La peli del día: Turistas

Acabo de veure "Turistas", del 2006, una película amb un argument força típic a l'estil de Hostel o Wolf Creek.

Resulta que uns joves turistes que estan de viatge pel Brasil tenen la mala fortuna de quedar-se tirats. A partir d'aquest moment comencen a passar una sèrie de fets que els porten a una situació més aviat dolenta.

La pel·lícula dura 1hora i 24minuts i la veritat és que es fa una mica llarga.

Una de les coses bones que hi he trobat és que la cosa va in crescendo fins gairebé el final, on hi ha unes escenes que m'han arribat a angoixar una mica (tampoc molt).

No és una pel·lícula on surtin grans actors (de fet només em sonava la cara del dolent) i s'ha de prendre com el que és, pur entreteniment. I a mi m'ha entretingut.

Això sí, hi ha un punt en què sobresurt: el so.

Aquells de vosaltres que disposeu d'un equip multicanal podreu disfrutar d'un so dinàmic i clar, majoritàriament col·locat al davant i ocasionalment recolzat pels surrounds. Les veus són clares i no hi ha diferències de volum apreciables entre central i frontals ni tampoc he notat compressió de dinàmica.

Però el que més m'ha sorprès ha estat el canal LFE que és molt potent, contundent i alhora profund sense arribar a ser exagerat. Ja voldrien altres pel·lícules tenir el so que té aquesta.

Si en voleu més informació, la trobareu a "La butaca" o al IMDB.

dissabte, 19 d’abril de 2008

On és el truc?

Tots sabem que darrera d'un número de màgia s'hi amaga un truc. De vegades es pot intuir on és però d'altres és força més complicat.

M'ha arribat el vídeo de l'actuació d'un tal Kevin James al programa "Americas Got Talent" i la veritat és que el truc és genial però, on és?

dilluns, 14 d’abril de 2008

Els ISPs i ONO en particular

Que el tracte que rebem els clients per part dels ISPs (Internet Service Provider) és lluny de ser bo és més que evident.

Els serveis d'atenció a l'usuari solen ser patètics i molts cops tú sen saps més que ells, això si aconsegueixes parlar-hi, clar, perquè un servidor es va estar mitja hora de rellotge penjat al telèfon i finalment vaig penjar, ja n'hi havia prou.

El problema és que vagis on vaigs, mai tens la seguretat que et donaran un bon servei a un preu raonable.

A més, pel que sembla, alguns d'ells redueixen l'amplada de banda de la connexió de forma voluntària, prioritzant la navegació i el correu ja que els p2p consumeixen ample de banda.

Penso que qui té internet a casa vol disposar d'una amplada de banda per a consumir-la com li plagui, que per això paga i no poc en molts cassos. El consumidor contracte un servei d'accés a internet, en general.

Tot això, en el cas d'Ono encara sembla més descarat i sino veieu aquests videos que he trobat a un post de buenrato que mostren com se senten els clients d'Ono i el tarannà del SAT d'ONO, i que consti que aquest tarannà també el tenen (segurament) la resta d'ISPs, almenys YAcom també està en la línia.




diumenge, 13 d’abril de 2008

La banda geek

Tots hem vist, poc o molt, com en els partits de futbol americà la banda de música entra al terreny de joc i toca durant el descans.

Doncs navegant per OcioLinux he trobat un vídeo d'una d'aquestes bandes, el què passa és que aquesta és una mica geek...

dissabte, 12 d’abril de 2008

Deixa Windows !

Com deia en una entrada anterior, fa poc que he instal·lat Ubuntu i m'encanta.

Per això he començat a cercar blogs sobre Linux i Ubuntu i he anat a petar a un que es diu miordenadoreslibre, on he trobat un vídeo que m'ha fet gràcia...

Explicació a la crisi financera

Aquest matí m'han passat un enllaç al blog de Nacho Giral, fundador i director d'Atrapalo.com, on s'explica de forma força entenedora tot el tema de la crisi financera.

L'escrit no és seu, sino de Leopoldo Abadía, ex-professor del IESE i president del grup Sonnenfeld i tot i que és una mica llarg, val la pena, ja que s'explica amb paraules planeres i amb un to irònic.

No reprodueixo l'entrada del blog d'en Nacho. Adreveu-vos allà per llegir-la.

dimarts, 8 d’abril de 2008

La sala

Com algú ja deu saber, a casa nostra tenim la sort de disposar d'un espai dedicat per a veure pel·lícules: la nostra sala de cinema.

Haig de dir que també està pensada per a escoltar música i l'he dissenyat (almenys ho he intentat) per a què compleixi amb els dos aspectes.

Últimament hi he afegit una mica més de tractament acústic i fa ben poc m'ha arribat un nou subwoofer (una ganga que no podia deixar passar).

Bé, poso unes quantes fotos per a què es vegi tal i com està ara.

Aquest és el "hall" i l'entrada a la sala està just darrera les cortines.

S'hi pot veure una vitrina en la que hi tenim unes quantes figuretes relacionades amb el món del cinema.

No n'hi ha moltes però de tant en tant n'hi anem afegint






Poso unes imatges del que hi tenim ara mateix:

Com a aficionat a la ciència ficció que soc, no podien faltar les referències a Star Wars i Star Trek...

Com ja he dit, darrera les cortines negres, hi ha l'entrada i en passar-la...


Aquesta és la part frontal (evident, no?). Es pot veure el trio central format per unes Mission V63 i un central Mission V6C.

També es pot veure el cutre-suport que em vaig fabricar (i que va molt bé) i a els dos subwoofers al costat.

El més gran és "la ganga" que fa molt poc que tinc, un Mission M6AS de 10" que s'integra molt bé amb les V63 ja que la sèrie M6 no deixa de ser un redisseny de la sèrie V. Té un ampli de 350W i és tancat, és a dir, res de bass reflex.

Una altra cosa bona és que té comandament a distància amb memòries, cosa que facilita molt quan estas fent proves o vols canviar d'un preset a un altre. Jo, per exemple, en tinc un sense filtrar per cinema i un altre amb el tall a 45Hz (les V63 ténen el tall a -3dB en 44Hz).

Una visió més propera:

A més de tenir l'entrada LFE, també té un LFE out i això m'ha vingut fantàsticament bé per a connectar en cascada el REL Stampede de 8" que ja tenia i que és el sub negre que es pot veure al costat del suport del central.

Seguim amb les fotos...
En aquesta foto es pot veure el que jo anomeno "modo música", que consisteix en aquestes cortines negres.

Les cortines ténen la missió de protegir la pantalla quan no es fa servir (està just darrera) i d'absorvir reflexions.

Haig de dir que des que vaig instal·lar el tractament acústic (Akustikell B201, espumes i cortines) la cosa ha millorat moltíssim pel que fa a la imatge en stereo.

Bé, seguim. Si volem veure una pel·lícula, apartem les cortines cap als costats i...

En la imatge es poden veure bé els panells d'Akustikell col·locats per a absorvir les primeres reflexions frontals.

Ara una vista de la part posterior de la sala.

Es poden veure una sèrie de panells d'espuma del fabricant Vicoustic que ténen la missió, també, d'absorvir primeres reflexions i evitar l'efecte ringing.

En les cantonades es poden veure quatre trampes de baixos, també de Vicoustic, col·locades per a tractar una mode ressonant situat en els 200Hz aproximadament. Les he col·locat en la part del darrera de la sala perquè potser algún dia m'animo a fer unes trampes de baixos basades en ressonadors per a tractar algún altre mode ressonant, i si les faig aniran just darrera les V63.

En la darrera imatge es poden veure els panells d'Akustikell instal·lats per a absorvir les primeres reflexions principals i contràries.


Apa, a mida que vagi actualitzant la sala (si ho faig) aniré postejant.

Ubuntu: tot un descobriment

Des de fa ben poc, un servidor ha fet un descobriment. Es diu UBUNTU.

Ubuntu és una de les moltes distribucions de Linux que existeixen però està més dirigida als usuaris, a la facilitat d'ús. Doncs bé, haig de dir que n'estic completament enamorat i des del moment en què el vaig instal·lar (a finals de febrer) el faig servir diàriament. Des de llavors només he arrencat l'XP per a fer alguna partida al Frets on Fire, que us recomano.

Concretament m'he instal·lat la darrera versió d'Ubuntu, la 7.10 Gutsy Gibbon i ja estic esperant que surti oficialment la propera, Hardy Heron, a veure què tal. Cert és que hi ha algunes coses que no són tan òptimes com en Windows però, què més se li pot demanar a un sistema operatiu i conjunt de programari que són completament gratuits? Què més se li pot demanar quan molts controladors són opensource i els que són propietaris no estan optimitzats?

L'escriptori és personalitzable fins a nivells que un XP només podria somniar i que un Vista només olora. Us poso una captura del meu escriptori, que va canviant constantment ja que tinc força wallpapers i quan em canso canvio les icones, els colors, la decoració de les finestres....



I ara vídeo per a què veieu el què pot fer aquest escriptori:

Hola món !

Salutacions a tots aquells que em puguins llegir.

Inauguro aquest bloc particular per a dir tot allò que em passi pel cap en un moment determinat.

Hi aniré col·locant entrades de tot tipus, des de rajades per indignacions de diferents tipus fins a curiositats, humor, informàtica…

Apa doncs, a bloguejar !