diumenge, 6 de juliol de 2008

Sobre Richard Dawkins

Reprenent el tema de l'entrada anterior, navegant per la secció de llibre recomanats de sindioses.org em va cridar l'atenció un llibre anomenat El espejismo de Dios del senyor Richard Dawkins.

Vaig començar a googlejar i vaig veure que hi havia un reportatge de la cadena Channel 4, del mateix nom i protagonitzat per en Richard Dawkins.

Així que vaig intentar localitzar-lo tant a la mula com al Youtube i al final l'he trobat a Google Video.

En el reportatge (d'uns 47' de durada) el senyor Dawkins parla amb representants de les tres grans religions actuals (cristianisme, judaisme i islamisme) amb l'intenció d'argumentar amb ells sobre els diferents punts de vista.

Queda molt clar que l'únic disposat a argumentar i debatre és el senyor Dawkins ja que en el moment en què comencen els arguments els representants religiosos s'exalten i comencen a parlar amb un to diferent.

El més cru de tot és veure com tots es consideren en possessió de la veritat, com les seves posicions són rígides i inamovibles i com es compleix allò de "o estàs amb mi o estàs contra mi".

Això queda clar quan el senyor Dawkins parla amb un musulmà originari de Nova York i inicialment jueu. És brutal veure com se li han menjat la capacitat de pensament crític i fa por escoltar la resposta a la pregunta "Vol vostè que l'Islam domini el món?". Ja us deveu imaginar la resposta.

Un moment de tensió es dóna quan el pastor cristià amb el què parla en primer lloc, quan ja ha acabat l'entrevista i el senyor Dawkins i el seu equip ja són al carrer recollint l'equip per marxar, apareix amb la seva camioneta i els diu en to amenaçador que marxin de la seva propietat.

Aquest fet és una simple mostra del què són i han estat sempre les religions: generadores de conflictes amb un l'únic objectiu de controlar la gent en benefici d'uns quants, convertint-los en simples autòmats que fan allò que se'ls mana sense qüestionar-ho ni valorar-ho.

Trobo destacable la part final del vídeo, les conclusions, on el senyor Dawkins es planteja el futur del món mentre la gent pensi així (o millor dit, no pensi) afirmant que matar per Déu és ridícul.

M'agrada especialment el moment en el que diu que el fet que la ciència no tingui totes les respostes ara mateix, no significa que la fe les tingui i que el fet que la ciència no pugui desmentir l'existència de Déu no prova necessàriament que Déu existeixi.

Bé, si el voleu veure us el recomano ja que val la pena: