divendres, 22 d’agost de 2008

Ubuntu i els xipsets RT2x00

Una de les coses bones d'Ubuntu és que suporta nativament molts (si no la majoria) dels dispositius estàndard.

Entre aquests dispositius hi tenim les targetes de xarxa WiFi ja sigui PCI, mini-PCI o USB.

Aquestes targetes, per a poder funcionar, necessiten d'una electrònica que proporcionen una sèrie de fabricants entre els que tenim Ralink i entre els seus xipsets més habituals hi ha els RT2x00.

Un servidor té diversos PCs funcionant amb Ubuntu i en dos d'ells hi ha dispositius de xarxa basats en el xipset RT25000 de Ralink.

En instalar-hi el sistema operatiu els dispositius es detecten i configuren perfectament i des d'un primer moment és possible connectar-se a una xarxa WiFi i sortir a internet.

Així doncs, quin és el motiu d'aquesta entrada? Doncs que tot i que aquests dispositius funcionen bé, no funcionen de forma òptima.

Ho vaig notar en descàrregues llargues ja que en el monitor de xarxa que havia afegit al panell del Gnome, veia com la velocitat anava oscil·lant entre el màxim possible donada la meva connexió i un mínim que pràcticament era zero; tot això passava de forma periòdica.

Buscant per la xarxa vaig veure que, efectivament, el suport per aquests dispositius no és el que havia de ser però, afortunadament, hi ha una solució: fer servir els controladors proporcionats per un projecte opensource anomenat Serialmonkey.

A continuació us poso el què cal fer per a poder fer-los servir i tingueu en compte que tot això és vàlid per al xipset RT2500 i per una configuració en mode itinerant amb seguretat WPAPSK i encriptació TKIP. Imagino que per un altre xipset RT2x00 tot serà molt similar.

Primer de tot descarregueu els controladors més adients de la pàgina de Serialmonkey (aquests en el cas dels RT2500) en forma d'arxiu comprimit que haureu de descomprimir via menú contextual (botó dret) o des de la consola (tar -zxf ).

Un cop descomprimit tindreu una nova carpeta. Obriu un terminal i situeu-vos dins la carpeta Module que hi ha en el seu interior.

Un cop dins la carpeta module cal compilar el codi font fent un make. Recordeu que cal tenir instal·lat el paquet build-essential per a poder compilar; si no el teniu instal·leu-lo fent sudo aptitude install build-essential en un terminal.

Bé, un cop s'ha compilat tot, ho instal·larem fent un sudo make install.

Amb això hem compilat el codi font dels controladors i els hem instal·lat per al seu ús. Ara cal dir-li al sistema que no faci servir els actuals controladors i per això cal editar l'arxiu blacklist situat a /etc/modprobe.d. Podeu fer-ho fent un sudo gedit /etc/modprobe.d/blacklist i afegint les següents tres línies al final:

blacklist rt2500pci

blacklist rt2x00pci

blacklist rt2x00lib

Deseu els canvis.

Per últim, cal editar l'arxiu que conté la definició dels dispositius i com es connecten. Aquest arxiu s'anomena interfaces i es troba a /etc/network. Editeu-lo fent sudo gedit /etc/network/interfaces i afegui-hi les següents línies:

auto ra0

iface ra0 inet dhcp

pre-up ifconfig ra0 up

pre-up ifconfig ra0 down

pre-up ifconfig ra0 up

pre-up ifconfig ra0 down

pre-up iwconfig ra0 essid "elVostreESSID"

pre-up iwconfig ra0 mode Managed

pre-up iwpriv ra0 set AuthMode=WPAPSK

pre-up iwpriv ra0 set EnrypType=TKIP

pre-up iwpriv ra0 set WPAPSK="laVostraClau"

pre-up ifconfig ra0 up

Reinicieu l'ordinador i tot hauria de funcionar correctament. Podeu comprovar-ho fent un iwconfig per veure si el dispositiu s'ha connectat i a quina velocitat ho ha fet, i un ifconfig per a veure quina ip li ha assignat el vostre router.

dimarts, 19 d’agost de 2008

Administració remota

Una de les formes d'administrar un Linux remotament és via SSH. Això, però, té un "inconvenient" (i que em perdonin els puristes): que funciona únicament mitjançant la línia de comandes.

Per a molts que això no suposarà cap mena de problema, però per als que no la coneixen prou (entre els que figuro) sí que és un problema. Afortunadament hi ha dues possibles solucions.

La primera passa per fer servir un control remot, que Ubuntu suporta de forma nativa fent servir VNC. Només cal activar-ho en les preferències d'Escriptori Remot de la màquina a controlar (diguem-ne A), dins el menú d'Administració del sistema.

Per connectar amb la màquina A des d'un altre client (diguem-ne màquina B) es pot fer des de l'utilitat de connexió a escriptoris remots (Aplicacions->Internet->Visualitzador d'escriptoris remots) o bé executant la comanda vncviewer , on host és la màquina A on ens volem connectar.

D'aquesta forma, podem fer servir la sessió oberta en la màquina A, és a dir, la compartim, i per tant podrem accedir a qualsevol part com si hi fossim al davant, cosa que va molt bé, per exemple, si volem donar suport a algun usuari o volem controlar les aplicacions que ja estan corrent dins una sessió.

La segona opció és fer servir FreeNX, que és una implementació lliure de NX.

Com alguns ja sabreu, el sistema de finestres de Linux es basa en una arquitectura client-servidor on ambdues parts es comuniquen mitjançant un protocol anomenat X11.

NX el què permet és que un client, situat en una altra màquina, parli amb el servidor de la màquina a controlar, comprimint les dades del protocol i enviant-les per xarxa, on el client les descomprimirà i les interpretarà.

D'aquesta forma aconseguim tenir una sessió gràfica de la màquina A corrent en la màquina B.

Les diferències bàsiques són, doncs, que mitjançant VNC només hi ha una sessió en la màquina A, que es comparteix amb la màquina B; en canvi fent servir NX creem una nova sessió en la màquina A, que corre gràficament en la màquina B i que no interfereix amb una possible sessió ja existent en la màquina A.

Jo encara no havia probat NX però ho acabo de fer i la veritat és que va molt bé.

Si us interessa provar-ho, els passos són molt senzills i no es diferencien de la instalació de qualsevol altra peça de programari feta des del terminal.

Els passos per a instal·lar el servidor en la màquina a administrar (que he tret d'aquesta adreça) són els següents:

1-Afegir els repositoris al fitxer de fonts de programari (sudo gedit /etc/apt/sources.list) afegint les línies següents:

deb http://ppa.launchpad.net/marceloshima/ubuntu hardy main

deb-src http://ppa.launchpad.net/marceloshima/ubuntu hardy main


2-Actualitzem la base de dades de l'apt fent un sudo apt-get update.

3-A continuació instal·lem tot allò que cal:
sudo apt-get install expect openssh-server nxlibs nxagent nxproxy freenx-server

4-Finalment, cal agregar el/s usuari/s que farem servir quan ens connectem, al grup d'usuaris anomenat NX. Podeu fer-ho des de Sistema->Administració->Usuaris i grups.

Cal reiniciar per a què els canvis en els usuaris tinguin efecte.

Pel què fa a la màquina des de la què volem administrar la màquina A, cal instal·lar el client de NX.

Primer el descarregarem fent wget http://64.34.161.181/download/3.2.0/Linux/nxclient_3.2.0-9_i386.deb. Seguidament l'instal·larem fent sudo dpkg -i nxclient_3.2.0-9_i386.deb.

I ja està, ara en el menú Aplicacions->Internet->NX Client for Linux tindriem l'accés al client. Només cal posar les dades necessàries fent servir l'assistent i a funcionar.

dimarts, 12 d’agost de 2008

FretsOnFire i Ubuntu

Algú de vosaltres ja sap que fa una temporada m'estic viciant al FretsOnFire, versió lliure del conegut joc Guitar Hero de PlayStation. El podeu descarregar des de la seva web.

El joc està programat en Python, que és un llenguatge interpretat i multiplataforma.

Precisament aquest últim punt fa que existeixin versions per Windows, Linux i MAC.

En veure que hi havia disponible la versió linuxera, la vaig descarregar i "instal·lar", si és que de descomprimir un arxiu dins una carpeta qualsevol se n'hi pot dir així...

Com que tinc l'acceleració 3D activada (proveu-ho fent glxinfo | grep direct en un terminal, us hauria de dir Direct Rendering: Yes) el joc corre suament i és perfectament jugable.

Hi ha moltíssimes cançons que es poden descarregar si les cerques a la mula, però el millor és començar pels paquets de totes (sí, totes) les versions de Guitar Hero, que us podeu descarregar des d'aquí. A més, existeixen els mods per a poder personalitzar l'aspecte del joc.

En principi, el joc està pensat per a jugar amb el tecla, agafant-lo com si fos una guitarra i fent servir les tecles F1-F5 per les notes i el Return per a tocar-les, tot i que es poden redefinir.

I ara bé la part bona... suporta Joystick!!

Sí, ja m'imagino que esteu pensant que jugar a aquest joc amb un joystick és una tonteria però si jo us dic que Guitarra de PS2 + adaptador PS2->USB = Joystick... no us ho imagineu?

Doncs sí, si tens una guitarra compatible amb PS2 i un adaptador de PS2 a USB, pots connectar-la al PC i jugar al FretsOnFire !!!

Ja feia un temps que li donava voltes i, finalment, la guitarra la vaig comprar ahir. Vaig trobar una original de RedOctane per 40€, concretament la Kramer inalàmbrica; aquesta:
Pel què fa a l'adaptador, el vaig comprar al Carrefour per 8€, un SpeedLink:
En el blister de l'adaptador hi venia un CD amb els drivers per Windows i això em va fer agafar una mica de por perquè no sabia si l'Ubuntu el reconeixeria correctament.

Però aquí està la màgia d'Ubuntu (i de Linux en general). Tal i com em va passar amb la multifuncional HP F4180, que no vaig haver d'instal·lar drivers ni punyetes perquè la distribució ja la porta suporta nativament, amb la detecció de la guitarra com a joystick va passar exactament el mateix: no vaig haver de fer res més que configurar les tecles dins el joc. Punt.

Val a dir que no l'he fet servir amb Windows, així que no puc assegurar que la instal·lació dels drivers sigui imprescindible, però el que sí puc assegurar és que en Ubuntu no fa cap mena de falta.

Apa, us deixo un vídeo de mostra del FretsOnFire:

Pixar++

Si algú de vosaltres coneix el llenguatge de programació C, haurà identificat que el títol d'aquesta entrada té forma de postincrement.

Això, en C, equival a sumar 1 la variable i deixar el resultat en la mateixa; és a dir, és equivalent a fer Pixar=Pixar+1.

I perquè he posat aquest títol?

Doncs perquè el diumenge vam anar al cinema (OMG!) a veure Wall-E i amb aquest títol vull denotar que Pixar s'ha tornat a superar de nou.

Cada pel·lícula que surt d'aquesta factoria és millor que l'anterior o, si més no, no és pitjor. I això és difícil.

La imatge, el so, l'ambientació, la història... tot, absolutament tot, és bo. No vaig notar cap punt flac, ni vaig trobar a faltar ni que sobrés res.

Un dels millors punts és la humanització de personatges no-humans, cosa que ja vam poder veure a Cars i que aquí tornen a aconseguir perfectament.

Wall-E té una durada de 100 minuts aproximadament, una mica més llarga de l'habitual en aquest tipus de películes, però en cap moment es fa gens pesada ja que combina perfectament l'humor, amb l'acció, amb moments més emotius...

En resum, un 10 per aquesta pel·lícula i un 10 també per l'equip que l'ha fet possible, que segons el parer d'un servidor, estant ascendint a l'Olimp de l'animació i del cinema en general.

dimecres, 6 d’agost de 2008

Llamp de rellamp !!

Això és el què deia el capità Haddock, company d’aventures de’n Tintin, i aquest és el tema d’aquesta entrada.

Resulta que ahir hi va haver una petita tempesta elèctrica i un servidor, que és aficionat a la fotografia, va aprofitar per muntar el “tinglado” a veure si tenia la sort de poder fotografiar algún llamp.

Ja ho he intentat altres cops però al final mai aconseguia enganxar-ne cap; sempre apareixien mentre l’obturador estava tancat, abans o després de disparar o mentre feia neteja de les fotos sense valor.

Ahir, però, vaig tenir una mica més de sort i dues de les moltes fotos que vaig fer, van sortir bé.

La llàstima és que m’hi vaig posar massa tard perquè ens vam adonar que hi havia la tempesta quan va acabar la pel·lícula que estàvem veient, cap allà a dos quarts d’onze.

Però bé, almenys vaig aconseguir aquestes dues fotos que també són les primeres.

A veure si us agraden...