dijous, 25 de setembre de 2008

Mini prodigis

Tots sabem que hi ha nens amb habilitats especials i no em refereixo a què et guanyin al videojoc de torn la consola de moda.

Em refereixo a què són capaços de fer coses, que atesa la seva curta edat, no haurien de fer.

Segur que buscant pel Youtube trobaríem molts exemples però jo us deixo amb un nen polonès de cinc anys que es diu Igor Falecki i que toca la bateria d'una forma que ja voldrien molts "professionals". Apa, flipeu amb això....

dilluns, 15 de setembre de 2008

ES Posthumus: una perla

Tinc el costum de tenir sempre una mica de música posada mentre estic fent el què sigui amb l'ordinador.

Normalment obro l'Exaile i escolto algun fluxe de Shoutcast però aquests últims dies m'he aficionat al servei de Last.fm, que ja conec de fa un temps i que té molt bona qualitat de so. D'aquesta forma, si escolto alguna cosa que no conec i que m'agrada, m'afanyo a mirar què és i a cercar-ho al p2p per ampliar horitzons.

Això mateix va passar ahir i el descobriment s'anomena ES Posthumus. Vaig anar al p2p i, afortunadament, vaig trobar els dos àlbums que han editat: Unearthed i Cartographer (doble CD). Me'ls vaig descarregar i aquesta tarda els he escoltat (sí, els dos) tal i com cal: a la sala.

Doncs bé, fa temps que no disfrutava tant; primerament per la música en sí mateixa però també per la qualitat de les gravacions.

Pel què fa a l'estil, a mida que anava escoltant i en funció de les sensacions que tenia, l'he anat definint mentalment: és una barreja de música clàssica i electrònica amb tocs èpics i cinematogràfics. Podria detallar-ho una mica més però deixem-ho aquí.

Quan he acabat he fet una cerca a la wikipèdia per allò de saber una mica més i resulta que l'he encertat plenament: a la wiki defineixen el seu estil d'ES Posthumus com a cinemàtic; no és com un score d'una película però hi ha temes que, en escoltar-los, podries imaginar-te'ls formant part d'una escena. Un cop més, la wikipèdia ho afirma: alguns dels seus temes s'han fet servir a sèries i programes de televisió així com en algunes pel·lícules. Tot així cap d'ells em sonava.

Per a què us feu a la idea: primer un vídeo d'un tema que van composar per la NFL...



I ara el tema Nara, que forma part del primer àlbum...



Respecte la qualitat de les gravacions... simplement impecable. Naturalment ho he escoltat en stereo però la tridimensionalitat és tal que et sembla estar flotant dins una cùpula plena de so.

Els altaveus desapareixen completament (com ha de ser) i pots localitzar perfectament els diferents instruments en diferents plans i els cors (majoritàriament femenins i gairebé omnipresents) sembla que t'envoltin completament.

Els baixos són profunds i potents però sense enmascarar la resta de la música, tot i que hi ha algun cop que a mi m'hagués agradat una entrada amb més potent.

Apa, aquí ho teniu. Espero que us agradi.

dissabte, 13 de setembre de 2008

El listillo informático

Navegant per la immensitat de la xarxa de tant en tant et trobes alguna adreça que t'agrada especialment. Això mateix m'ha passat aquest matí a primera hora.

Com que la nena m'ha fet llevar una mica més d'hora del què jo volia, m'he posat a navegar i he anat a petar a un blog de nom El listillo informático, on l'autor, un tècnic informàtic, explica les seves vivències a la botiga.

El subtítol del blog ja descriu perfectament què hi trobarem: Casos verídicos de lo que ocurre día a día en una tienda de informática.

Creieu-me si dic que val la pena llegir totes i cadascuna de les entrades que hi ha al blog, perquè em penso que tots els que d'alguna forma estem o hem estat relacionats amb el món de la informàtica ens hem trobat situacions similars o, almenys, som perfectament capaços d'entendre el què aquest bon home explica.

Gaudiu-ne !

dijous, 11 de setembre de 2008

La família més odiada d'Amèrica

Fa uns dies llegia una entrada a Halón Disparado en la que, per enèsima vegada, quedava esglaiat de fins a quin punt pot arribar la manipulació mental de certs "líders" religiosos.

L'entrada en qüestió recollia com els integrants de la Westboro Baptist Church havien publicat un pamflet en el què es deia el següent arran de l'accident aèri que va tenir lloc a Barajas (si no esteu asseguts, millor que ho feu):

"Dios odia a España. Gracias a Dios por los 160 muertos en el accidente de avión de hoy en Madrid. La venganza divina por la entrega de España a los intereses de los maricas."

Resulta que es dediquen a atacar a tort i a dret a qualsevol persona, grup o país que no sigui antihomosexual i s'alegren de qualsevol desgràcia humana, atribuint-la a un càstig diví per aquesta permissivitat en vers l'homosexualitat.

Doncs bé, avui he tornat a entrar al blog hi he trobat una altra referència a aquesta "gent".

Aquest cop, l'entrada del blog recull un documental produit per la BBC anomenat La famíla más odiada de América, on el periodista Louis Theroux passa un temps amb ells.

És brutal veure com es creuen en la possessió de la veritat absoluta, com porten les criatures als seus piquets tot i que, com queda palès en el documental, les pobres no entenen res de res i només de veure el líder i patricarca de la família (perquè bàsicament són una famíla) ja queda molt clar que és algú que té problemes mentals.

Bé, aquí teniu el reportatge íntegre. Dura uns 58 minuts però passen força ràpidament...


www.Tu.tv

divendres, 5 de setembre de 2008

Ja soc aquí !!

Això és el què va dir la Ivet aquest dimecres passat dia 3, a les 13:15 del migdia, hora en la què va néixer a l'hospital comarcal del Vilafranca del Penedès.

Bé, de fet no va dir res i es va limitar a plorar una mica fins que la van posar damunt la mare, llavors es va calmar una mica i va començar a inspeccionar el seu voltant, obrint una mica els ulls, movent els braços, buscant el pit...

Tot va anar exactament com havia d'anar, va ser de llibre, i haig de destacar el tracte que ens han proporcionat a l'hospital, que ha estat excel·lent en tots els sentits tant per part del llevador, com dels auxiliars, ginecòleg, pediàtre, infermeres...

Així que ja veieu, ja la tenim aquí i per molts anys !!

Naturalment, la foto de rigor:



Guapa !!!