dilluns, 15 de setembre de 2008

ES Posthumus: una perla

Tinc el costum de tenir sempre una mica de música posada mentre estic fent el què sigui amb l'ordinador.

Normalment obro l'Exaile i escolto algun fluxe de Shoutcast però aquests últims dies m'he aficionat al servei de Last.fm, que ja conec de fa un temps i que té molt bona qualitat de so. D'aquesta forma, si escolto alguna cosa que no conec i que m'agrada, m'afanyo a mirar què és i a cercar-ho al p2p per ampliar horitzons.

Això mateix va passar ahir i el descobriment s'anomena ES Posthumus. Vaig anar al p2p i, afortunadament, vaig trobar els dos àlbums que han editat: Unearthed i Cartographer (doble CD). Me'ls vaig descarregar i aquesta tarda els he escoltat (sí, els dos) tal i com cal: a la sala.

Doncs bé, fa temps que no disfrutava tant; primerament per la música en sí mateixa però també per la qualitat de les gravacions.

Pel què fa a l'estil, a mida que anava escoltant i en funció de les sensacions que tenia, l'he anat definint mentalment: és una barreja de música clàssica i electrònica amb tocs èpics i cinematogràfics. Podria detallar-ho una mica més però deixem-ho aquí.

Quan he acabat he fet una cerca a la wikipèdia per allò de saber una mica més i resulta que l'he encertat plenament: a la wiki defineixen el seu estil d'ES Posthumus com a cinemàtic; no és com un score d'una película però hi ha temes que, en escoltar-los, podries imaginar-te'ls formant part d'una escena. Un cop més, la wikipèdia ho afirma: alguns dels seus temes s'han fet servir a sèries i programes de televisió així com en algunes pel·lícules. Tot així cap d'ells em sonava.

Per a què us feu a la idea: primer un vídeo d'un tema que van composar per la NFL...



I ara el tema Nara, que forma part del primer àlbum...



Respecte la qualitat de les gravacions... simplement impecable. Naturalment ho he escoltat en stereo però la tridimensionalitat és tal que et sembla estar flotant dins una cùpula plena de so.

Els altaveus desapareixen completament (com ha de ser) i pots localitzar perfectament els diferents instruments en diferents plans i els cors (majoritàriament femenins i gairebé omnipresents) sembla que t'envoltin completament.

Els baixos són profunds i potents però sense enmascarar la resta de la música, tot i que hi ha algun cop que a mi m'hagués agradat una entrada amb més potent.

Apa, aquí ho teniu. Espero que us agradi.