diumenge, 19 d’octubre de 2008

Nous descobriments: Jamendo i Roger Subirana

Aquest matí, com tantes i tantes vegades, estava jo navegant pels bloc linuxaires quan he vist una entrada que m'ha critat l'atenció.
De vegades, els noms de certes aplicacions linuxaires són curiosos i la que he vist aquest matí es diu Pyjama.

He llegit l'entrada i resulta que és una aplicació d'escriptori per un servei anomenat Jamendo.

Jamendo és de l'estil de LastFM, sobre el que ja vaig parlar en una entrada anterior i que em va dur a descobrir a ES Posthumus. La diferència és que a Jamendo, el que hi ha és música amb llicència Creative Commons.

Doncs bé, he instal·lat Pyjama en el meu Ubuntu i trastejant per la pantalla principal, on et surten una sèrie d'àlbums, m'ha cridat l'atenció un nom: Roger Subirana.

"Osti!", he pensat, "té nom català aquest.", així que he investigat una mica més i sí, és català, concretament de Vilafranca del Penedès. Quina casualitat!

Com que m'ha fet gràcia, he començat a escoltar el seu últim disc, Point of no return, i he quedat impressionat de la qualitat de la seva música.

Ell diu que compòn petites bandes sonores i realment això semblen en alguns temes. Jo classificaria la seva música a mig camí entre el new-age i la música cinemàtica, a l'estil d'ES Posthumus.

El què m'ha sobtat més és que, segons ell mateix diu, no és músic, és autodidacta, compon d'oida i no en té ni idea de solfeig més enllà del que va fer al col·legi.

Com veieu, tot un descobriment tant pel servei com per l'artista...

I per acabar aquesta entrada, comentar que si esteu escoltant un disc fent servir Pyjama i us agrada el que escolteu, teniu la possibilitat de descarregar-lo mitjançant bittorrent.

Jo ja ho he fet amb els tres discos d'en Roger i també ho faré amb un altre artista que m'ha recordat a Beck i que m'ha agradat molt: Brad Sucks.

Apa us deixo amb una mica de música...