dijous, 6 de novembre de 2008

M’he estrenat amb Vista

Doncs ja veieu, encara no havia tingut el plaer (?) de descrobrir les meravelles (?) de Windows Vista però ara ja no ho puc dir: ja m’he estrenat.

Tot va començar fa uns dies, quan estava jo treballant per la UOC i va arribar la mestressa de la casa i va posar en marxa el seu ordinador, un PIII a 1GHz que actualment està corrent la Hardy Heron.

No és que la màquina vagi malament (tampoc és un prodigi de velocitat) el problema és el soroll que fan els ventiladors de la CPU i de la font d’alimentació. A més, el CRT de 17” ocupa moltíssim lloc al damunt de la taula.

Així que vaig pensar que potser ja anava essent hora de jubilar-lo, passant-li a ella el meu ordinador de treball actual, un portàtil Packard Bell de 17” que té dos anys i mig, que funciona perfectament i que ja està corrent la Intrepid Ibex, comprant-ne un de nou per mi.

Dit i fet, el dimarts ens n’anem a Barcelona amb una idea aproximada del què volia i acabo comprant tot el contrari... si és que m’agrada anar contra corrent.

Inicialment volia un 15,4” per a connectar-li una pantalla externa de 20 o 22” (tard o d’hora o acabaré fent). Tenia gairebé decidit de comprar un Asus que sortia per 599€ al FNAC (estranyament, el preu era millor que a PcComponentes.com) i al final vaig trobar un HP de 17” al Beep de la Ronda Sant Antoni per 100€ més.

El tema és que avui dia, la immensa majoria de portàtils porten Windows Vista preinstal·lat i si hi poses qualsevol altre cosa el fabricant es pot negar a acceptar la garantia. Una vergonya, però me’l vaig quedar amb la intenció de posar-hi Ubuntu tant sí com no.

Doncs bé, quan el vaig connectar i arrancar, el Vista es va iniciar i va tardar uns 45 minuts en configurar-se. Recordeu que ve preinstal·lat.

Un cop es va haver configurat i va acabar arrancant definitivament vaig veure que el seu aspecte ha canviat força respecte l’XP. És bonic, amb transparències, efectes de finestra i molts accessos directes a coses preinstal·lades d’HP però cap que realment serveixi per alguna cosa.

És a dir, és pràcticament inútil ‘out-of-the-box’ i l’únic que pots fer és navegar per internet amb l’IE, que també ha estat completament remodelat i a més hi havia instal·lades un parell de toolbars d’AOL i HP.

Immediatament vaig obrir l’administrador de tasques i sort que estava assegut perquè sinó, probablement, m’hagués fet mal en caure rodó al terra.

El senyor “Microsoft Windows Vista Home Premium” es menja 1Gb de RAM acabat d’arrencar, sense actualitzar ni tenir cap aplicació en marxa. Un cop arrencat l’IE passa a consumir 1’2Gb. I criticaven el Firefox perquè menjava memòria !!

No vull ni pensar què pot arribar a consumir un cop actualitzat amb els Service Packs de torn. L’espai ocupat en disc no el vaig ni mirar (pa qué, pa cagarla?).

Abans de continuar amb la instal·lació del meu estimadíssim Ubuntu, vaig pensar que el millor seria fer una còpia de seguretat en DVD de la partició de recovery del Vista, per si de cas i ja que en tinc una llicència que he pagat encara que no la vulgui, és llàstima.

Així doncs, vaig arrencar una aplicació que es diu Recovery Manager i va necessitar 20 minuts per recopilar la informació a salvaguardar i 2 DVD-R per fer-ho.

Si almenys es notés que el sistema operatiu és ràpid i estable, però és que ni això. Vaig notar que s’engaxava en determinats moments, deixant de respondre i fins i tot va arribar a cascar l’explorer.exe, el procés principal que administra la interfície d’usuari; acabat d’instal·lar i sense fer-li res més !!

Senzillament al·lucinant.

Bé, un cop fet això, vaig agafar el CD-RW (noteu la diferència entre 1CD i 2DVDs) del Ubuntu 8.10 (Intrepid Ibex) vaig arrancar en mode de Live-CD i vaig procedir a instal·lar-lo.

El temps total d’instal·lació (incloent particionat i configuració) va ser d’uns 20’ aproximadament. Com en el cas del Packard Bell (que ja vaig comentar en una entrada anterior) tot va anar perfectament.

Un cop instal·lat vaig activar els repositoris, vaig actualitzar el sistema operatiu i totes les aplicacions instal·lades, vaig instal·lar certs programes que faig servir (NetBeans, Dia, InkScape, aMsn...) i en vaig substituir d’altres (VLC enlloc de Totem, Exaile i Decibel enlloc de RythmBox...). Tot a un clic de ratolí, de forma ràpida, senzilla i gratuita.

Vaig reiniciar i vaig comprobar que absolutament tot el hardware funcionava perfectament, exceptuant únicament la WiFi, una Atheros 5007. Pel que sembla l’únic driver disponible i proporcionat per la propia Atheros, no és vàlid i no funciona.

De totes formes, com que tinc una targeta Wifi externa que es connecta a un USB (una Zaapa força guarrilla) que funciona perfectament i a més hi ha un ‘workaround’ per fer que la Atheros funcioni, no le he donat més importància.

Pel què fa a la resta del hardware, oli en un llum. La Ati HD3450 és reconeguda i funciona perfectament tant amb els drivers OpenSource com amb els propietaris, la gravadora (haig de provar el lightscribe), el lector de targetes de memòria i fins i tot la webcam integrada en la pantalla funcionen ‘out-of-the-box’, és a dir, sense instal·lar absolutament res més.

A més, no solament funciona tot sinó que amb el programari que s’instal·la per defecte pots fer la majoria de coses que fa un usuari habitualment: navegar per internet, enviar i rebre correus, xatejar, escoltar música, veure vídeos, editar documents de text, fulls de càlcul i presentacions, llegir PDFs, veure i editar fotografies...

Pot ser que, com a usuari, alguns dels programes no t’agradin o que n’hagis d’instal·lar d’altres més específics, però almenys pots començar a fer coses un cop instal·lat, cosa que amb Windows no.

Una dada per comparar amb Vista i que ja he comentat en altres entrades del blog: el consum de RAM és inferior a 300Mb, fins i tot amb els efectes d’escriptori (Compiz Fusion) habilitats.

Un cop fet això vaig pensar, “deixa’m iniciar el Vista, a veure si tot funciona”. I sí tot continuava funcionant. El que no sabia, és que això em comportaria un maldecap.

Resulta que quan pares el PC des del Vista, aquest desactiva la targeta de xarxa i en engegar de nou el sistema operatiu, la torna a activar.

Però, què passa si pares l’ordinador des del Vista i arranques amb qualsevol altre sistema operatiu? Doncs que la targeta de xarxa continua estant deshabilitada i, per tant, no funciona.

Això és el què em va passar i em va dur a reinstal·lar Ubuntu un parell de cops. No sabia que Vista fes aquestes coses tant “exclusives” i clar, en iniciar de nou Ubuntu i veure que la xarxa no funcionava vaig pensar que fins i tot la última versió devia de tenir problemes amb el xipset Realtek 8168B que munta aquest portàtil, tot i que una estona abans anava bé.

Després d’unes hores buscant per internet vaig descobrir què passava i com solucionar-ho.

La solució es tan senzilla com parar l’ordinador i desendollar-lo de la corrent. D’aquesta forma es fa un reset (no sé si és la paraula més adient) de la ethernet amb la qual cosa torna a quedar habilitada i tot torna a funcionar.

No cal dir que el cabreig que vaig agafar va ser monumental i que això ha fet que cregui encara menys en Microsoft i més en Linux, Ubuntu en el meu cas.

Només mantindré Vista per si mai vull editar vídeo amb el Sony Vegas (no sé si es compatible amb Vista) apartat en el què Linux està bastant peix però em fot haver-me de quedar amb tot el porc per menjar solament un tall de pernil.