dissabte, 13 de desembre de 2008

La faula del pastor i el cap de projecte

Passejava un dia un cap de projecte pel camp. Després d'anys de raigs catòdics era el seu primer passeig en molt temps. Ho necessitava. L'ocasió mereixia els pantalons i les botes que estrenava, recent comprades a la botiga de Timberland de l'aeroport. Anava pensant en el que té de bucòlic el paisatge i la pau que es respirava i com de lluny que estava ara de les reunions, quan va veure, en la llunyania, per a un informàtic 350 metres són la llunyania, un pastor d'ovelles amb un ramat de mida discreta. No més de cinquanta recursos eren els que el pastor gestionava.

En aquest precís instant el modest pastor el va veure i va pensar "vaja, un altre que estrena botes, demà amb butllofes" mentre arrencava un llesca de formatge amb la seva navalla. En això el cap de projecte ja estava al seu costat. El pastor va aixecar el cap, va mirar al nostre cap de projecte i li va estendre un tros de formatge. Ja se sap, l'hospitalitat es mostra més de gest que de paraula.

El cap de projecte va agafar el formatge, sense poder evitar pensar: "quines ungles més negres". I es va asseure al costat del pastor. Les botes l'estaven matant. Va assaborir el formatge, que li va recordar el gust que tenia el formatge quan tenia forma de formatge i no forma de triangle posat en un plàstic. I ja se sap, un bon formatge pot tenir efectes tan al·lucinògens com l'LSD. Sobretot si no s'ha provat en anys... i no surt de la màquina de la sala de cafè després de posar dos euros i polsar seixanta-set.

Així que embriagat per les aromes d'aquell formatge, el cap de projecte no va poder evitar dir: "senyor pastor, això si que és vida". El pastor el va mirar, sense dir res. "Tot el dia dedicat a vostè mateix, amb els seus fidels recursos que mai s'oposen a la seva voluntat, que saben el que han de fer sense que ningú els ho digui, que no estan tot el dia exigint i pensant a anar-se'n a casa a la seva hora. El que donaria jo per estar en la seva situació" va continuar el cap.

El pastor el va mirar i amb la simplicitat que solament dóna la veritable saviesa va dir: 'no sap vostè del que parla, amic'. I va fer un llarg glop de la bota. El cap de projecte no es volia acovardir, així que va dir: 'Vostè si que no sap res de com n'és de dur el meu treball, segurament jo cuidaria millor de les seves ovelles que vostè del meu equip de desenvolupadors'. El pastor el va mirar fixament i va dir 'fet, escrigui aquí la direcció de la seva empresa i avisi que hi vaig'. Va apropar la bota al cap de projectes, en un gest que deia clarament que si bevia, el tracte estava tancat. I clar, el cap va beure mentre pensava, 'què collons, aquí el que té un MBA sóc jo'.

El pastor es va aixecar, va xiular al seu gos i li va dir, 'tornaré d'aquí a unes setmanes, mentrestant, obeeix a aquest senyor'. El gos el va mirar amb incredulitat i acatament. Li va donar la bossa al cap de projecte i va marxar a conèixer al seu nou ramat. No se sap qui estava més acollonit, si el cap de projecte o el pastor.

Passat l'estupor inicial, el cap va pensar: 'bé, es tracta de gestionar recursos, no? Porto anys fent això. Segurament les ovelles saben fer millor la seva feina que els desenvolupadors. Tinc clar l'objectiu, que donin llana, i solament necessito crear un pla i exigir el seu acompliment'. Amb un bon pla i mà fèrria segur que aconseguia complir els seus objectius. El cap va respirar tranquil quan va recordar que portava el seu flamant PDA i que tenia Project i Excel versió supermini. Tot estava solucionat. Va dedicar aquesta nit a traçar un pla. Va ser una nit dura, plovent i tronant. Les ovelles van dormir a la intempèrie, però no passava res, el tenia 'el pla'. 50 recursos de tipus ovella, a 50 quilos de llana per recurs, 2500 quilos de llana. Un projecte rendible sens dubte.

L'endemà el cap va reunir al ramat. 'Tinc un pla que ens portarà a completar el projecte de manera d'èxit. Ja m'he compromès amb el senyor alcalde, cacic local i comerciant de llana, a lliurar-li 2500 quilos de la millor llana en el termini de dos mesos. L'alcalde m'ha fet saber la seva satisfacció i la seva plena confiança que amb mi al front, MBA i gestor de recursos expert, el projecte serà tot un èxit.' Les ovelles no entenien res. Elles sabien que l'alcalde solia preocupar-se més per la llet que per la llana, però potser les coses havien canviat, què sabien elles, simples recursos productors de llana? llet?... En qualsevol cas, l'ovelles, no havien mai produït tanta llana en tan poc temps però amb un bon gestor al comandament potser s'obrés el miracle. El Project que el cap tenia era molt bonic, tot ple de barretes blaves.

Van passar vint dies i el cap de projecte va reunir de nou a les ovelles. 'Estimades ovelles, anem endarrerits respecte el meu pla. No dubto que fareu el necessari per assegurar que produïu la llana al ritme necessari. Espero que totes feu un esforç i que no us n'aneu a casa sense complir amb el vostre treball. Ja he parlat amb l'alcalde i li he dit que no es preocupi que apretarem el nostre cul bobino i recuperarem el temps perdut'. Les ovelles no entenien res, ja se sap que no és un animal massa llest. Van apretar el seu cul oví i se'n van anar a pasturar. Al cap i a la fi no sabien com fer créixer la llana més ràpid i semblava que el cap tampoc.

Vint dies després, el cap de projecte va reunir de nou al ramat. 'Maleïdes ovelles. Us vaig demanar un esforç i no heu fet res. Jo vaig fer el pla i vosaltres esteu fent que fracassi. Com no us apliqueu més algunes de vosaltres us n'anireu directament al carrer. I ja sabeu la crisi que hi ha, en puc trobar cinquanta com vosaltres a qualsevol ETT'. L'ovelles, una vegada més, no van entendre res. Ja li havien dit al cap de projecte que no tancar-les al corral per les nits i no canviar-les de prat en tot el temps no era molt beneficiós per a la seva llana. Havien pensat que potser si es movien pel camp com feien amb el pastor, la producció de llana milloraria. També van sugerir que el cap les munyís, sabien que l'alcalde sempre volia llet... 'Aquestes ovelles, sempre queixant-se de bestieses, ja sabia jo que no eren molt diferents als desenvolupadors. Que segueixin el pla i deixin de queixar-se i pensar, per això ja estic jo. No hi ha manera de fer que treballin!' havia pensat el cap de projecte.

Vint dies més tard l'alcalde va arribar i va preguntar al cap per la seva llana, el cap solament en tenia 1000 quilos, l'ovelles van resultar no ser tan expertes com posava en el seu currículum, inacceptable! què podria haver fet ell, 'No passa res cap', va dir l'alcalde, 'segurament tenim molta llet'. El cap es va posar vermell i va dir 'llet, quina llet? al contracte no deia res de llet'. L'alcalde va dir, 'me la bufa el que digui el contracte, això de la llet es dóna per fet, quin fracàs del projecte, no veuras ni un duro'.

En aquestes va arribar el pastor, segur que el també l'hauria cagat. 'Què tal pastor? Dura la feina?' va dir amb tò de sorna. El pastor va contestar amb la seva beneiteria natural: 'Tot ha anat sobre rodes. Al cap i a la fi els desenvolupadors són com les ovelles no? Segur que a tu també t'ha anat bé. Els desenvolupadors fins i tot m'han regalat un GPS perquè marqui on mengen millor les meves ovelles i on hi ha bolets!. Crec que m'han agafat afecte els fotuts, que macos'. El cap estava sorprès. Els recursos eren agraïts i tot. Explica'm què has fet, per favor!, va dir al pastor.

'Ha estat fàcil. Al cap i a la fi els desenvolupadors són molt més comunicatius que les ovelles i costa menys reunir-los. Tots els matins, sense gos ni res, els tenia localitzats. A més, vaig pensar, no poden ser molt diferents que les ovelles, són individualistes i gregaris a la vegada. Segur que si cuido d'ells com faig amb les meves ovelles obtindré els resultats esperats i a això m'he dedicat aquestes setmanes.'

El pastor va continuar 'em van demanar que els aconseguís un servidor de 64 bits per no sé quines proves de rendiment i de compatibilitat. Jo no tenia ni idea de què és això, però semblava important per a ells, així que els ho vaig aconseguir. No busco les millors pastures per a la meva ovelles? No és tan diferent!' El cap de projecte flipava, des de quan s'aconsegueix quelcom dels recursos atenent als seus capritxos?

Després va prosseguir el pastor explicant una altra situació: 'Un dia, els desenvolupadors van dir que no aconseguien que el rendiment fos l'adequat, i que segons la seva opinió el millor era tirar d'un expert. Així que això vaig fer, vaig buscar un expert que els ajudés i els formés. No porto a les meves ovelles al veterinari quan tenen problemes?'. Ara sí que el cap de projecte no s'ho podia creure, formar als recursos és car! I després se'n van a la competència tan aviat com en saben.

'Recordo una altra cosa curiosa', va dir el pastor: 'Un altre dia els desenvolupadors em van explicar que no aconseguien avançar. Això em va preocupar. Se suposa que els desenvolupadors han d'avançar en la funcionalitat, és la seva llana i la seva llet, no?. El problema, van explicar, és que els comercials estaven contínuament demandant petites modificacions, visites a clients, que atenguessin trucades. Sembla que els llops aguaiten, vaig pensar jo. Així que vaig posar una mica d'ordre i vaig deixar clar que al meu ramat no se'l molesta'.

El pastor va acabar: 'Els desenvolupadors són com les ovelles, si deixes que facin el seu treball i poses les condicions perquè ho facin, al final pots recollir els resultats'.

En aquestes va despertar el cap de projecte i va pensar: 'òstia, com pega el vi del pastor, quina migdiada i quin somni més estranys', mentre veia al pastor perdre's per l'horitzó amb el seu ramat.

La feina del gestor de projectes no és fer que la gent treballi, sinó construir l'entorn en el qual treballar sigui possible.