diumenge, 29 de novembre de 2009

Heretant cultes

Acabo de llegir una entrada de l'amic Starman en el seu blog, La Caja Blanca, que m'ha semblat execel·lent.

És una breu descripció del naixement del cristianisme, adaptació dels poderosos per continuar amb el control de les masses, com totes les religions.

Ho podeu llegir aquí.

dimarts, 10 de novembre de 2009

El Gran Carl

Troba a La Caja Blanca.

Com diu l'Starman, el millor és deixar-lo parlar....

dimarts, 22 de setembre de 2009

D'Olesa de Bonesvalls al Puig de la Mola

Aquest diumenge vam fer una petita caminada des d'Olesa de Bonesvalls (246m) fins al Puig de la Mola (534m).



El trajecte és de 5km tant d'anada com de tornada perquè aquesta es fa pel mateix camí tot i que també es pot fer per una pista forestal que surt del cim del Puig.

És planera tot i que la part final, des del Corral de l'Esquerrà fins al cim, el sender té un cert pendent.

Tot i així, la sortida és senzilla i es pot fer amb canalla.

Apa, penjo alguna de fotos que vaig fer durant el camí...

dilluns, 24 d’agost de 2009

Jazztel vs Yacom

Ara fa molt pocs dies he migrat de Yacom a Jazztel.

El motiu principal: doble velocitat de pujada i baixada i 7€ menys al mes. Total, que ara vaig amb 7Mb de baixada i 640Kb de pujada amb adsl indirecta.

Ha valgut la pena? Doncs de moment sí i no només per la velocitat. La connexió és molt més estable; amb Yacom es tallava amb certa freqüència i molts cops em trobava que s'havia desconnectat però no s'havia tornat a connectar. De moment ja no he notat més aquest problema.

Per altra banda, no hi havia manera que les descàrregues via torrent anessin a certa velocitat, com a molt descarregava a 30-40Kb. Ara descarrega molt més ràpidament. Podia ser cosa de les fonts dels torrents? Pos al igual sí, però és que en tres dies que fa que tinc la nova connexió, tots els torrents han baixat cagant llets, cosa que abans passava només amb algun i de tant en tant.

A més, la migració va ser extraordinàriament ràpida. Al cap de menys de dues hores de fer l'alta a la pàgina web de Jazztel, em trucaven per fer la gravació de veu i així formalitzar-ho tot. En poc més de 24h, el router ja em sincronitzava a la nova velocitat i en menys de 48 ja estava navegant amb ells.

Val a dir que encara no m'ha arribat la documentació i el router de Jazztel però un cop vaig veure que havien enviat els papers (que conté les dades de connexió) vaig trucar al SAT i em van proporcionar aquestes dades per poder navegar amb el meu router actual i no haver d'esperar a rebre els papers.

Ah, i els impresentables de Yacom van tenir la "delicadesa" d'oferir-me un descompte del 20% pel proper any si seguia amb ells, cosa que no han fet mai en els 8 anys que m'han tingut de client. Naturalment no m'he molestat a contestar; avui mateix he rebut un altre SMS dient que encara no els havia dit res... Manda cojones !!!

No sé si Jazztel serà gaire diferent que Yacom respecte el tracte que ofereix als seus clients i no només als nous, no ho crec, però el que tinc clar és s'ha de fer el mateix que amb la companyia d'assegurances: anar al millor postor.

dissabte, 25 de juliol de 2009

Ja tenim alta definició

Doncs sí, ja hem fet el salt a l’alta definició del principi al final; des del reproductor fins al visualitzador.

El divendres passat vaig jubilar el Sanyo PLV-Z1 i el vaig canviar per un Sanyo PLV-Z3000.

El canvi, naturalment, és brutal, sent la imatge més “de cine”; el contrast ha augmentat molt i en ser FullHD els píxels sobre la pantalla de 92” no es veuen, provocant la sensació que estàs veient un fotograma de pel·lícula enlloc d’una “tele gran”.

Per altra banda, vaig provar un blu-ray des d’una PS3 que em van deixar, per comprobar si la diferència amb un DVD era notable. I vaja si ho és !!!

En aquell moment vaig tenir molt clar que valia la pena fer el pas i anar pensant en blu-ray perquè la diferència quan parlem d’aquestes diagonals de pantalla és molt notable. La sensació és molt similar al passar del VHS al DVD.

Per això, l'altre dia, vaig adquirir un reproductor de blu-ray i un cable HDMI de 15m per poder-ho connectar tot.

El reproductor és un LG BD-370, del que vaig llegir maravelles pel cost que té i la veritat és que està molt i molt bé. Aquí un anàlisi.

Pot reproduir a 24p, aprofitant així la capacitat de 5:5 pulldown del Z3000. És capaç de llegir de tot i s’actualitza ell mateix connectant-se a internet. A més compta amb una característica a la què hi he donat força importància: és capaç de reproduir audio i video des d’un suport extern (de moment només FAT32) connectat a un port USB que té en la part frontal.

D’aquesta manera no haig de tenir l’ordinador engegat amb l’estalvi que això suposa, tant de corrent elèctric com de soroll ja que la reproducció és absolutament silenciosa.

Aquest silenci, juntament al silenci del propi projector (totalment inaudible ja que el nivell de soroll és únicament de 19dB) fa que l'experiènca sigui més o menys nova ja que pots sentir detalls que abans eren imperceptibles degut al soroll del Z1, tot i que tampoc era molt, a més de què els diàlegs són més intel·ligibles.

Ara només em queda connectar de nou la PS3 a veure què tal és això de jugar en multicanal...

dissabte, 11 de juliol de 2009

Pixel perfect: aconseguit

El terme "Pixel Perfect", "Pixel mapping" o "1:1" són equivalents i es refereixen al fet de què la resolució configurada en la targeta gràfica sigui la mateixa que la resolució nativa del dispositiu visualitzador.


Fa temps que anava darrera d'aconseguir-ho, des que vaig instalar el projector (que continua sent el Sanyo PLV-Z1) a la sala.


Vaig pensar que potser el problema estava en el sistema operatiu (Ubuntu) i els controladors de la gràfica, que no soporten la resolució "especial" del Z1, que és de 960x540 (1/4 HD)


En windows sí que ho havia aconseguit (via powerStrip) així que tot em portava a pensar que eren els controladors d'Ubuntu.


Però fa uns dies m'hi vaig tornar a posar (soc tossuc com una mula) però aquest cop vaig buscar l'especificació de la connexió VGA per repassar tot el connexionat, no fos cas que hi hagués alguna cosa malament.


Així que vaig veure que hi ha dos pins que s'encarreguen del diàleg entre gràfica i dispositiu visualitzador (I2C Data i i2C Clock), així que vaig anar a mirar com estaven en els meus connectors i, bingo!!, ni tan sols estaven connectats.


Incís: el connexionat en el meu cable VGA era totalment artesanal ja que primer vaig haver de passar el cable i després posar-hi els connectors i el colega que em va soldar els connectors sempre ho havia fet així.


Total, que ahir a la tarda, amb l'ajut del máster del soldador (mon pare) vam connectar tots els pins i aquest matí he aconseguit configurar l'escriptori de l'Ubuntu a 960x540 sense cap mena de problema, a la primera.


Avantatges? doncs un únic escalat del contingut a visualitzar (enlloc de dos) perdent, així, menys qualitat.


Abans de connectar tots els pins (i especialment els I2C), la gràfica sempre queia al mode per defecte definit per l'especificació VGA: 1024x768.


En aquest cas, quan es reprodueix un DVD a pantalla complerta, la gràfica escala la imatge del DVD de 720x576 (suposant que sigui PAL) a 1024x768 i l'envia per VGA. Llavors el projector agafa la imatge entrant i la escala a la seva resolució nativa 960x540.


Amb Pixel Perfect, només hi ha un escalat: de 720x576 a 960x540 ja que al projector li arriba la imatge en la seva resolució nativa.


Next step: la HD, però ves a saber quan podrà ser....

dilluns, 15 de juny de 2009

Del per què continuo amb Ubuntu...

Fa molt poc vaig arrancar de nou el windows vista per fer una de les poques coses que no puc fer en Linux: edició de vídeo.

No és que en Linux no es pugui fer, el què passa és que les aplicacions existents (Lives, KDEnlive i Cenelerra) no són ni tant potents ni permeten el mateix que un Adobe Premiere o un Sony Vegas; aquest últim és el que un servidor fa servir.

Així doncs, vaig tornar a arrancar el vista i em va tornar a transmetre una sensació de lentitud i pes que ja pràcticament havia oblidat.

Un està acostumat a la forma de funcionar d'Ubuntu 9.04 i quan passes a Vista tot és lent, tot és farragós, tot és molt gran i tot ocupa molt d’espai. Això sí, les animacions de les finestres del Vista van molt fines.

Arrancar el gestor de xarxes o l’explorador d’arxius és, moltes vegades, un exercici de paciència i un desgast constant del disc dur perquè a banda de pensar-s’ho molt fa molt de swap i clar, el disc dur pràcticament no para.

Actualitzar el sistema és gairebé un malson perquè les actualitzacions, almenys el que he vist jo fins al moment, passen per diverses etapes: descàrrega, instal·lació, reinici (prèviament passa per una primera part de finalització de la instalació) i finalització de la instal·lació un cop reiniciat.

Actualitzar Ubuntu no és, ni de bon tros, tan traumàtic: simplement descarrega el què li cal ho instal·la i llestos. Les descàrregues són molt menors i molt esporàdicament cal reiniciar, però la gran majoria de vegades no és necessari.

També resulta tendenciosa una tira còmica que he vist recentment (l'he buscat però no la trobo) que compara el procés d’instal·lació d’un programa en windows o en linux. En la versió linuxera d’aquesta tira es veu com es descarrega, compila i instal·la el programa mentre es recalca la senzillesa del “siguiente, siguiente, siguiente” del windows. El que no es diu, però, és que actualment això pot ser així però no és necessàriament així.

L’ús dels paquets deb (propis de Debian) o dels paquets rpm (propis de Red Hat) fan que el procés d’instal·lació sigui tan o més senzill que el de windows ja que, almenys en el cas d’Ubuntu, només cal dir-li al sistema que el vols instal·lar i confirmar-ho amb la clau de superusuari; ell sol s’encarrega de resoldre i descarregar únicament el necessari per la instal·lació, ja sigui perquè el sistema no ho té o perquè requereix una versió superior.

Quantes vegades no hem volgut instal·lar un programa que pesa un munt i al final resulta que necessites ves a saber quina versió de .NET o de certa dll….

O bé, com vaig veure l'altre dia, el Vista et diu que s'ha produït un error quan realment t'hauria de dir "necessito permisos d'administrador".

D’Ubuntu només trobo criticable un parell de coses (segurament n'hi ha alguna més) que, de fet són del món Linux, no exclusives d’Ubuntu i que consti que no en soc pas cap expert.

Per una banda el suport a cert hardware que de vegades resulta escàs sinó inexistent. S’entén que això sigui així ja que no hi ha una indústria al darrera que vol fer calers i precisament per aquest motiu opino que la tasca que està fent la comunitat és enorme i molt d’agrair.

Per altra banda, el sistema gràfic, tal i com està muntat, no permet extreure’n tot el potencial de la mateixa manera que s’explota en windows. Això és degut a com està muntat i és herència del passat ja que Unix mai es va pensar per treballar en un altre entorn que no fos la línia de comandes; els gestors de finestres van venir després i es van muntar pel damunt amb una estructura client-servidor.

Aquesta desvinculació, però, permet que sobre un mateix nucli es pugui muntar tal o cual gestor de finestres i per tant proporciona més versatilitat i adaptabilitat a la màquina en la que s’executa el sistema operatiu.

Doncs res, que de moment em mantinc fidel a Ubuntu a l'espera que surti la 9.10 a l'octubre i a veure què tal és Windows 7, que sembla ser que no és tant desastrós com el Vista.

dimecres, 3 de juny de 2009

Crazy Diamond

El divendres dia 29, al Casino by Arcs de Vilafranca, tocava una banda anomenada Crazy Diamond que és una d'aquestes bandes tribut, en aquest cas, de Pink Floyd.

Ja que un servidor mai podrà veure els autèntics Pink Floyd en directe, vaig pensar que això seria el més proper i que, pel preu que era, 8€, valia la pena. I certament va valer la pena.

Van repassar els temes més coneguts de la banda britànica, bàsicament del "Dark side of the moon" i "The Wall", començant per "Breath" i finalitzant amb "Wish you were here" i "Comfortably Numb", en els bisos.

Naturalment també van fer temes emblemàtics de la banda com "The Wall", "Hey You", "Brain damage", "Shine on you, crazy diamond"...

La qualitat de la banda, molt bona. Em van semblar realment bons. En un tema, no recordo quin, la bateria sonava estranya, com a destemps i en algun altre la guitarra principal no era ben bé la què havia de ser.

Per la resta, que és la majoria, molt i molt bé. Digne de menció la noia que feia els cors i que es va atrevir a fer "The Great Gig in the Sky" que era pràcticament calcada perquè fins i tot la seva veu s'assembla a l'original, semblança que es repeteix amb la resta de veus.

L'únic que va desmerèixer una mica l'actuació va ser el local, que és molt metàl·lic i per tant reverbera força i més si no és ple, com va passar divendres. No és que fos buit però si hi hagués hagut més gent segurament hagués sonat millor.

Doncs res, serà qüestió d'anar fent el seguiment d'aquesta gent al seu myspace i si algun cop torna a sortir l'oportunitat d'anar-los a veure, val la pena no deixar-la passar.

Penjo unes fotos de l'actuació:








dimarts, 5 de maig de 2009

Les fonts de Canaletes i les Deus de Sant Quintí

Doncs diumenge, com que feia un bon dia, vam sortir a fer una travessa per veure unes salts d'aigua situats a la zona de Canaletes (Cabrera d'Anoia).

N'hi ha cinc però només en vam veure dos: el dels Capellans i el de la Mala Dona.

Val a dir que anàvem amb canalla i que a causa de les ventades de gener i la vegetació, que estava molt crescuda, es feia difícil de trobar alguns camins i corriols.

De qualsevol manera, va valer la pena ja que va ser una molt bona forma de passar el dia i vaig poder aprofitar per fer fotos. En deixo unes quantes...





















dilluns, 27 d’abril de 2009

Sala actualitzada

Una de les primeres entrades d'aquest blog la vaig dedicar a la nostra sala, "la joia de la corona" és com la presento a aquells que no l'han vist i vénen a casa.

Per mi és un projecte personal que tinc intenció millorar contínuament per obtenir-ne el millor possible tant a nivell d'imatge com, sobretot, a nivell de so, que és la meva gran passió.

Amb aquesta fita en ment, constantment busco aspectes a millorar (sempre n'hi ha) i per aquest motiu, els darrers mesos, l'he anat actualitzant, incorporant i canviant elements sobretot pel què fa al condicionament acústic.

Haig de dir que absolutament tot ho faig d'oïda, sense aparells ni mesures pel mig (tot i que m'agradaria) i no tinc estudis específics; no sé més que tot allò que he llegit per internet en nombrosos blogs, documents, forums...

Doncs bé, he arribat a un punt en què estic altament satisfet dels resultats (tot i no saber si són bons teòricament parlant) tant pel què fa a stereo com multicanal.

La sala sona apagada però no morta i el baix és espectacular gràcies al sub Mission M6AS de 10" pel canal LFE i del Rel Stampede de 8", que recolza el canal central.

Respecte els baixos, penso que només hi ha un punt a millorar: una maleïda resonància a 63-64Hz deguda a un mode principal, tot i que ha millorat després de molt recol·locar, dins el possible, altaveus i punt d'escolta. També hi ha ajudat l'absorció de banda ampla a base de llana de roca de 70Kg/m3 que he col·locat en les cantonades just darrera dels frontals. Però la punyetera es resisteix i continuo tenint en ment un ressonador a aquesta freqüència per tractar-la de forma específica...

Apa doncs, després d'aquest rotllo que m'ha sortit de seguit i a la primera, unes quantes fotos: